Jordi de Sant Jordi               

                                     Idees

 


INICI

LA BIOGRAFIA

L'OBRA

POEMES

BIBLIOGRAFIES

ÍNDEX AUTORS


 

 

 

SOBRE L'OBRA DE JORDI DE SANT JORDI

"[...] Jordi de Sant Jordi ens apareix com un epígon dels trobadors des de tots els punts de vista. Això no és un judici que el faci decréixer quant a la seva qualitat literària; però no deixa de sorprendre en un poeta jove, que escriu en els dos primers decennis del segle XV i el nom del qual trobem tan estretament vinculat al d'Alfons el Magnànim, príncep del Renaixement. Emperò això darrer és enganyós, car no hem d'oblidar que Jordi de Sant Jordi morí vers el 1424, és a dir, abans de la segona i definitiva estada del Magnànim a Nàpols, deu anys més tard, que és quan la seva cort adquireix el decisiu caràcter renaixentista."

(Martí de Riquer, "La lírica entre els trobadors i Ausiàs March", a Història Literatura Catalana, volum 2, Barcelona, Ariel, 1984, p. 169.)

 

"Dels divuit poemes coneguts de Jordi de Sant Jordi, tres d'ells (els poemes I -Dança e scondit-, II -"Dompna, tot jorn vos vau preyan"- i XVII -Els enuigs- de l'edició de Riquer i Badia de 1984) estan construïts a partir de versos de quatre i de vuit síl.labes mentre que les catorze altres composicions són totes cançons d'octaves de decasíl.labs. Sant Jordi també és autor d'un poema únic des del punt de vista del conjunt mètric i versificatori de la seva obra: la Passio amoris secundum Ovidium."

(Enric Bou (Dir.), Nou Diccionari 62 de la Literatura Catalana, Barcelona, Edicions 62, 2000, p. 680-681.)

 

 "[...] En les poesies de Jordi de Sant Jordi abunden els provençalismes, encara que no amb la intensitat amb què apareixen en Gilabert de Próixita i en les cançons d'Andreu Febrer. Si aquests dos poetes intenten d'escriure en provençal, però admeten gran proporció de veus i de solucions catalanes, Jordi de Sant Jordi produeix la impressió de voler escriure en català, però admetent gran nombre de provençalismes, no debades compon les seves poesies uns vint anys després. Malgrat tot, la llengua poètica del nostre autor porta un vestit, o té una aparença, provençal, i encara es troba molt allunyada del català de la prosa. "

(Martí de Riquer, "La lírica entre els trobadors i Ausiàs March", a Història Literatura Catalana, volum 2, Barcelona, Ariel, 1984, p. 173.)

 

 *          *          *