Montserrat Julió (Mataró, 1929-2017). Actriu, dramaturga i escriptora.

Als deu anys s'exilia amb els pares, primer a França i després a Xile, a bord del Winnipeg, el vaixell que Pablo Neruda va organitzar per traslladar refugiats republicans espanyols i donar-los asil. Allà es forma i comença la seva carrera com a actriu fins que, l'any 1957, torna a Catalunya per guanyar-se la vida amb la interpretació, de la qual en farà la seva professió. Col·labora com a intèrpret i com a directora amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i posteriorment passa a viure a Madrid, on desenvolupa gran part de la seva carrera com a actriu i dramaturga i on estableix la seva residència fins a l'actualitat. Com a directora teatral dirigeix els títols Pigmalió (1981), de Bernard Shaw i versió de Joan Oliver, El roig i el blau (1985) i Allò que tal vegada s'esdevingué (1987), de Joan Oliver, i Com acabar d'una vegada i per sempre amb la maleïda cultura (1987), de Woody Allen i estrenada al Teatre Comtal de Barcelona.

Montserrat Julió és autora de la novel·la Memòries d'un futur bàrbar (1975, i reeditada el 2003) i del llibre de memòries Vida endins. Crònica d'un exili a Xile (2003).

Va ser sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Fotografia inicial de l'arxiu de Lletres i Memòria. Fotografies de la biografia © Vida endins. Crònica d'un exili a Xile. Barcelona: Viena, 2003.