"En un país no massa llunyà, hi havia un regne xicotet on es vivia molt bé. Cada família disposava d'una gran casa, un tros de terra per treballar i uns quants animalets. Els homes i les dones d'aquell país sabien construir cases, teixir i fabricar les màquines necessàries.
Als xiquets els ensenyaven, a les escoles, tot allò que els pares havien après dels seus pares: fer pastissos, teixir vímet, coure fang, llegir, pintar, classificar plantes, fer bicicletes i motos, escriure...i cada dia era nou per als xiquets i estava ple de sorpreses i aprenentatges.
Quan es feien grans, construïen les seues pròpies cases, inventaven noves tècniques per a facilitar el treball i eren des de sempre ciutadans, dignes del major respecte.
Aquest benestar el devien a un bon rei, que havia crescut amb ells, i que vivia preocupat per la felicitat del seu poble.
Un dia, el rei, ja vell, va fer una crida a tot el poble, i els ciutadans, que el respectaven i el volien, acudiren a la plaça major, curiosos de conèixer els motius del monarca per a cridar-los."

(El savi rei boig i altres contes. Barcelona: La Galera, 1979, p. 13-14)

* * *

BON VIATGE, PITBLANC!

"El cos de Pitblanc va descriure una paràbola en l'aire i acabà per caure just al mig dels pingüins mascles i femelles que formaven la seua colònia.
Afortunadament no es va lesionar cap membre, però els donà un bon ensurt a tots.
-Què ha estat això?
Quan eixiren de la seua estranyesa, uns quants digueren:
-Però sí és Pitblanc!
-Oh, Pitblanc, fill nostre!- digueren els seus pares.
-Com has arribat?
Tot eren preguntes, i el pobre pingüí, adolorit i avergonyit, no gosà obrir la boca.
Però tothom començà a dir emocionat:
-Ha caigut del cel!
-Ha caigut del cel!
I en un dir Jesús, l'alçaren i se'l pujaren als muscles i el passejaren per tot el poble, tal com haurien fet amb un heroi.
Quan Pitblanc tornà a tenir el cap al seu lloc, s'adonà que aquella situació tenia certa gràcia. Va ser aleshores quan recordà les paraules de la balena: "Vols fer una entrada triomfal al teu poble?", i començà a riure.

(Bon viatge, Pitblanc! Barcelona: La Galera, 1982, p. 190)

* * *

CINC CORRUPIS MES A MES

"La porta dels corrupis està oberta i la casa plena de petits i llépols habitants del bosc. Hi havia vingut la família dels itus i els fills dels topilamis. L'oncle Roc, l'oncle Tomàs i Begonya de les herbes també hi han acudit. Els trifilines, amb les seues mares, es fiquen per tots els racons. Els bebés calidoscopis ja gategen i es posen a la boca tot el que troben. El senyor Potis escolta satisfet el que parlen els altres, mentre es gronxa tranquil·lament.
En cinc minuts han liquidat entre tots el menjar que hi havia preparat. Després han cantat i han ballat.
Acabada la festa, els convidats se n'han anat rapidíssimament, no fos cosa que agafàs la nit.
La casa dels corrupis encara està rebolicada i plena de petits regals.
-¡Demà l'endreçarem! ¿Ho heu passat bé, fills?
-¡Sí!-fan els menuts llepant les restes dels plats-. ¡Ha estat una bona idea!
Es renten les mans i les dents, i esgotats es giten al llit grandíssim.
Mamà corrúpia apaga els llums.
¡Bona nit!..."

(Cinc Corrupis mes a mes. València: Tandem, 1990, p. 124-125)

* * *

L'HOME DE PENYAGOLOSA

"Fa molts anys que, al cim del Penyagolosa, un home construí una casa. Li deien Colom.
Cada dia baixava amb la seua mula als pobles del costat i hi venia plantes aromàtiques que collia de la muntanya, figures fetes amb fulles seques i la llet que li donaven les seues cabres.
Aquell home es féu molt vell i pensà un dia:
-Estic arrugat i vell. Hauré de regalar les coses que ja no necessite perquè algú les aprofite.
No es que tinguera massa coses, però com que havia decidit deixar de baixar als pobles, les grans botes no li farien falta. També tenia un anell que era com una petita brúixola que li indicava, canviant de color, els llocs per on podia caminar per arribar al nord, al sud, al ponent i a llevant. Finalment, el seu rellotge era un record de família.
-Per ací dalt caminaré amb unes botes més lleugeres. La brúixola ja no em farà falta i el rellotge tampoc. Serà el Sol el que m'indicarà les hores del dia. És just que un altre aprofite aquestes coses.
Però com ell se les estimava tant, havia de buscar la persona que en fóra mereixedora."

(L'home de Penyagolosa. Alzira: Bromera, 1991, p. 5-6)

* * *

ABECEDARI DE DIUMENGE

"Marieta vol anar
a l'escola del carrer
perquè hi viu una girafa
vestida de mariner."

"La papallona
de veu redona
hui més que mai,
plora perfums
per una ploma
de papagai".

"Isabel té al cos fràgil caramel
i el faune l'envolta, volant pel cel."

(Abecedari de diumenge. València: Diputació de València, 1988)

* * *

VERSOS AL SOL

Cançó d'amor

"Jo tinc una barqueta
per gronxar-te.
Quan vénen grans onades
vaig a salvar-te,
si en vénen de petites
vaig a espentar-te.
Jo tinc una barqueta
per a estimar-te."

A la ventafocs

De cendra portes la falda,
de fum és el teu anell
i les sabates, totes,
d'espurnes i cascavells.

(Versos al sol, València. Tàndem, 2000)

* * *

MITJA DOTZENA

Tres diàlegs de bruixes

(PINYOLA TRAVESSAT, bruixa, està en un racó de l'escenari, molt trusta. entra la bruixa DOLORS AGUTS. Al fons hi ha dos quadres penjats d'un fil de pescador perquè no es veja. Hi ha també una cadira en un costat de l'escenari.)

DOLORS AGUTS.- Hola Pinyola Travessat! Vols que..., però, què et passa?
PINYOLA TRAVESSAT.- Ai, ai, Dolors Aguts, estic molt preocupada!...
DOLORS.-Sí, et note mala cara...
PINYOLA.- I tant, em passe totes les nits dormint tan ricament..., com vols que estiga?
DOLORS.- No ixes a fer màgies?
(PINYOLA TRAVESSAT nega amb el cap.)
DOLORS.- Sí que és un problema, això sí!...Però...¿has notat algun altre símptoma?
PINYOLA.-T'ho contaria, però...(Mirant a dreta i esquerra, amunt i avall.) M'assegures que no ho diràs a ningú?
DOLORS.- (Escopint a terra i fent tres gests diferents)
Pota de cabra munyida,
peus de centpeus arrancats,
cistella de macramé,
et jure que no ho diré!
PINYOLA.- (Fent tres gests semblants)
Cabra salvatge esquilada,
porc senglar esporuguit,
si ho contes alguna vegada
no podràs eixir d'ací!
DOLORS.- Bé, i ara...digues...

(Mitja dotzena. València: 3i4, 1984)

* * *

EL JUEGO POPULAR APLICADO A LA EDUCACIÓN

"La elección del juego popular no ha sido algo al azar. Los juegos populares son aceptados inmediatamente por los niños; siguiendo algunos trabajos de investigación sobre este tema, concretamente los de Chateau, encontramos la razón de la atracción del niño hacia el juego popular. Chateau habla de que las ceremonias de los adultos se han ido degradando y han pasado a ser juegos de niños y que éstos los han asumido por imitación y atracción hacia el adulto.
Se trata, en unos casos, de juegos abandonados por los adultos y, en otros, tienen su origen en actividades mágico-religiosas de éstos. Si pensamos en la imitación que de los adultos realiza el niño y su interés por las actividades mágicas (magia infantil), no es extraño que le guste jugar a conservar juegos antiguos. Por otro lado, el juego popular se ajusta más a sus necesidades vitales: correr, saltar, esconderse, golpear objetos, construir; en una palabra, actuar libremente con su propio cuerpo.
Al ser transmitido de generación en generación, podemos encontrar un punto de unión entre los adultos y los niños. Este punto de convergencia supone el núcleo de apoyo para la conservación de la propia cultura."

(El juego popular aplicado a la educación. Buenos Aires: Kapelusz, 1979, p. 10)