COM TARDES AL CORN D'OR

Els somnis no acomplerts se t'apareixen
com tardes al Corn d'Or: humits i densos.
Puges al mirador i veus els vaixells
que ja no has agafat, vogant pel mar.
Et prens un te de poma, i d'allà estant
sents el temps com un quadre impressionista.
Voldries ser un punt lleu en el paisatge
i no l'ull lluminós de la paleta.

(D'El vent de les andanes, 1994)

* * *

LA DONA QUE MIRA

És la dona que calla i sempre mira:
Mira com passen els fills i se'n van.
Mira com els veïns s'estimen al sofà.
Calla quan el seu home arriba tard
i duu alguna mentida rebregada.
És la dona que va mirant la vida
ben amagada rera les cortines,
en va prenent bocins, els reparteix,
i ella no gosa d'agafar-se'n cap

(D'El vent de les andanes, 1994)