El poemari Geòrgiques obre un diàleg amb la natura que té com a referent l’obra de Virgili. Els arbres, el jardí, l’hort i el poeta es fonen en una mateixa matèria i parlen del present i del futur, dels somnis, de l’amor i de la mort. La fusió entre el que pensa el poeta i el que li esdevé a la natura que contempla es projecta en una única veu que reflexiona sobre l’existència, sobre la mentida necessària per a tirar endavant, sobre la identitat, sobre les màscares que ens protegeixen davant dels altres i sobre l’amor.