Pasqual Mas i Usó
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Pasqual Mas i Usó va nàixer a Almassora (La Plana Alta) en 1961, on va aprendre les beceroles i va anar a l'Institut fins que es va decidir a realitzar estudis de filologia espanyola, primer al Col·legi Universitari de Castelló i després a la Universitat de València, on es va llicenciar en 1985. Aquest any inicia la seua carrera literària al guanyar a Sant Feliu de Llobregat el Premi de Poesia Martí Dot amb l'obra Bitàcola, que va ser publicada l'any següent, tot just quan aconsegueix el grau de llicenciat amb la seua investigació La practica escénica en el barroco tardío: Alejandro Arboreda (València, Alfons el Magnànim, 1987) i comença a treballar en un institut d'ensenyament secundari.

Sense deixar de banda les investigacions sobre el teatre barroc valencià enceta la seua tesi sobre la poesia acadèmica barroca, la qual cosa el portarà a consultar biblioteques d'arreu d'Espanya, d'Itàlia i dels Estats Units a la recerca de manuscrits que l'han carregat de prestigi i de diòptries. Quan en 1991 es doctora a la Universitat de València amb Certámenes, Academias y Convocatorias literarias. Teoría y práctica de una convención (València, 1993), investigació premiada amb Premi Extraordinari de Tesis Doctorals, ja havia publicat dos obres a Alemanya sobre dramaturgs valencians, i abans d'acabar el segle en publicaria set més a la mateixa Editorial Reichenberger de la ciutat de Kassel.

En 1993, publica la tesi doctoral, col·labora en un llibre sobre les acadèmies i publica la seua primera novel·la La confessió (València, Camacuc). Tanmateix, no abandona la poesia, ja que en 1994 publica Els mots comunicants (Alzira, Germania), ni la investigació, ja que publica un estudi als Estats Units titulat El mito de Edipo en la comedia barroca española (Nova York, Peter Lang, 1995). És en la investigació on sembla que Pasqual Mas prem l'accelerador en aquesta etapa i en poc de temps publica un llarg estudi a Alemanya titulat Academias y justas literarias en la Valencia barroca (Kassel, Reichenberger, 1996) que serà continuat per un altre més extens amb el títol d'Academias literarias valencianas del Barroco y diccionario de poetas (Kassel Reichenberger, 1999) i precedit per l'antologia Poesia acadèmica valenciana del barroc (Kassel, Reichenberger, 1998) de gran ressò cultural. A més, el seu camp d'investigació també ha fructificat en estudis i edicions sobre la literatura barroca a Castelló, la representació del Misteri de Castelló, Max Aub i Antonio Muñoz Molina.

Després de La confessió (1993), ha publicat més novel·les: Salt en fals (1997; finalista Premi Enric Valor), Pavana per a un home sense nom (2000, premi Ciutat de Sagunt), La cara oculta de la lluna (2001, premi Enric Valor del 2000), Diva (2005, premi Ulisses de la Fundació Bancaixa), L'ombra de fènix (2009; premi Baltasar Porcel), Metròpoli (2012) i Un miracle sense importància (2016, premi Ciutat de Carlet). El llibre de viatges Ecos de Berlín (2008), i tres llibres de relats: Històries de la Frontera (2000), Contracontes (2000, premi Josep Pascual Tirado) i Tombatossals segle XXI (2014).

Al terreny periodístic l'any 1995 funda, amb Manel Garcia Grau, Aureli Ferrando i d'altres, El Periòdic de la Plana i forma part del Consell de redacció. Com que la vida de la publicació va estar efímera, va passar a columnista a El Periòdic-El Punt (1996-1998) i després a El Punt (València) fins 2002 i a l'Heraldo de Castellón (2003-2006). Part de les columnes publicades a El Punt han estat reunides en el volum A la deriva (Set i mig, 2003).

Darrerament, també s'ha decantat pel terreny del teatre, col·laborant en alguns muntatges especials amb el grup internacional Xarxa Teatre i assessorant dramatúrgicament el grup Palangana Teatre per recuperar el Misteri de Castelló. De 1999 a 2011 ha dirigit la revista internacional de teatre Fiestacultura. Fruit de la seua aproximació al teatre ha estat l'obra basada en la vida del pintor Toulouse-Lautrec: Estratègia per a una ciutat d'ombres (2001), amb la qual va obtenir el Premi Ciutat de Vila-real l'any 2000.

Sens dubte, és al terreny de la narrativa on ha obtingut més recompenses, no només pels premis rebuts, sinó perquè "una mica cansat de publicar a Alemanya i als Estats Units" estudis i investigacions erudites ha aconseguit ser conegut a la seua terra i aplegar un nombre de lectors més gran que, a més, parlen la seua llengua.

En l'actualitat és catedràtic de Llengua Espanyola, director del Taller d'Escriptura creativa de la Universitat Jaume I i professor d'Espectacles de carrer del Màster en Gestió Cultural de la Universitat de València.





--------------------



Pasqual Mas i Usó.
+ ampliar