Pasqual Mas i Usó
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Antologia

ELS AMANTS

Els amants s'estimaven
a mar grossa, valenta,
com bojudes algues creuades
naufragant més enllà
de les fosques aigües.

Els amants suaven
com draps ben amarats,
fets banderes per la tempesta,
tot i essent perbocats
a terra.

Els amants
es besaven com els peixets,
a mossets de colorins,
ja amb la mar lluenta i morta
llarguestesos a la platja.

(De Bitàcola)



On estàs, Antígona, que no
guies els tirèsies lluny del camp
de batalla?

No veus que els homes ballen
la dansa de la mort amb el cor ebri
de sang amb fel i borratxos de pólvora?

(Fragment del poema "Antígona a Palestina" de Nòmada)




NIT D'ESTELS

La nit ens plou calant-nos marxa d'aigua
Ardent, a glops de gom a gom, arrítmics,
Però de saba o sang o llet al bull,
No erma o seca, febròs esperma al roig.

Cançons de Bruce Springteen m'omplin l'ésser,
Amb veu d'argent el sax de Clemons plora
Amarg i negre. Café Xúquer,11,
Viu València, cassola d'estels.

El cor bat com llàrgues cuixes de jove
Instants després d'haver estat remada,
I jo i els mots i el Gordon's, tots tres ebris

De nit, amb llavi de fàcil riure, ulls
De gat malalt, melosos, jo, Pasqual,
Em deixe dur,
negat de nit fins l'os.

(D'Els mots comunicants)



TAUROMÀQUIA V

(Sonet amb dues banyes)

I

El bou repunta a la nit ametistes
que coronen la lluna de miralls
perquè els peixos de l'oceà s'hi puguen
barallar amb les estrelles i els càntics

d'absències i d'oblits i llunyanies
sota l'aiguatge molsós dels mussols
que empolsimen la fosca de gemecs
i fantasmes i castells de cassoles

que sangloten filtres d'enamorats
mentre el cel es torna una pell de bou
clivellada que ens guareix del perill

i la nit esdevé cor i badalla
diamants d'amants i quirats d'orats
que se’ns fonen al bell mig de la llum.

(De Tauromàquia)




--------------------



Coberta del llibre Bitàcola.
+ ampliar






Coberta del llibre Els mots comunicants.






Coberta del llibre Tauromàquia.
+ ampliar