Pasqual Mas i Usó
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Comentaris d'obra

Salt en fals

Pasqual Mas [...] planteja a Salt en fals [...] un curiós i arriscat joc al lector: el de no saber o haver d'escatir què està llegint. Un joc de personatges enganyadors, que enganyen, s'enganyen a si mateixos i, en darrer terme, s'escarrassen a enganyar qui llegeix la història.

(Pau Joan Hernàndez. "Suplement Cultura", Avui, 1 d'abril 1999)

* * *

Aquesta novel·la bastida per Pasqual Mas i Usó, planteja una història d'un home angoixat per tot el que l'envolta. Abandonat per la dona que ha airejat les intimitats de la seua vida matrimonial en un "reality show" de televisió, concretament el canal autonòmic valencià, creu que el suïcidi és l'única eixidia a la seua desesperant situació. Però enmig de tota aquesta confusió, una reflexió d'última hora, quan estava a punt de llançar-se a les aigües del riu Millars, al seu pas pel poble on viu, l'espenta a ajornar el salt al buit i a maquinar una venjança enginyosa per tal d'abandonar el món senyorejant el destí. El projecte el portarà a concebre un seguit de jugades en què ell mourà les peces i, fins i tot imposant-se a l'atzar, tractarà d'aconseguir l'escac definitiu. Un suïcida que pensa en l'assassinat i uns detectius que s'autoinvestiguen són les claus d'una trama captivadora, plena de paranys i d'humor negre, que ens porta per la barrera de la realitat i de la ficció en aquesta interessant obra, finalista del premi Enric Valor de novel·la de l'any 1997. La lectura d'aquesta segona novel·la fresca i suggeridora de Pasqual Mas es fa pràcticament d'una tirada, gràcies a la seua forma senzilla de plantejar els diferents capítols del treball, que fa prendre, com a títol, aspectes o parts d'una hipotètica partida de cartes. És així com trobem "Jugada d'envit", "Carta en terra no fa la guerra", "L’as a la mànega", "Doble aposta", "Bases de tempteig", "Jugada a dues bandes" , "Jugador reenganxat per dues vegades", "Carta encoberta", "Tres en ratlla com una palla" i "Escac". Però no contarem com acaba aquesta novel·la, perquè faríem un mal favor a l'autor i a l'editor. Sols en recomanarem la lectura que trobareu en la col·lecció "L’eclèctica" de l'editorial Bromera.

Tot i recomanar la lectura de la totalitat de la novel·la, no podem deixar de parar esment a alguns paràgrafs del primer capítol, on fa una sèrie de reflexions de caràcter lingüístic, absolutament sucosos pel seu contingut i per la seua oportunitat. També resulta curiós trobar comentaris de caràcter social, polític i, fins i tot, un joc de paraules amb l'emblema d'un partit polític conservador, en el moment que descriu el punt que havia triat per a suïcidar-se. La presència d'aparells de comunicació (telèfon, ràdio i televisió) i l'enginyosa resolució d'aquesta, donen a la novel·la un aire actual i pròxim al mateix temps. Menció especial mereix l'escena on es descriu el moment en què la dona del protagonista fa una intervenció en el programa de televisió del canal autonòmic valencià per a contar les intimitats de la seua vida familiar i de parella. Especial atenció, també, als fragments d'autor que enceten capítol.

(Margarida Sanz. "Un salt en fals que aterra en la realitat", El Punt, 14 de febrer 1999)





--------------------