Jaume
Melendres
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Entrevistes

Establert a Manresa des de fa quatre anys per motius sentimentals, Jaume Melendres (Martorell, 1941) ha dirigit una trentena d'obres i ha traduït noms com Wilde, Shaw i Fassbinder. És professor de l'Institut del Teatre, on imparteix direcció d'actors, teoria dramàtica i tallers d'interpretació. Per les seves aules han passat alumnes com Sergi Belbel i Àlex Rigola. A Manresa oferirà els cursos d'iniciació a la dramatúrgia, direcció d'actors i l'escola de l'espectador.

—Què és exactament l'escola de l'espectador?

—Una iniciativa que ja es va fer a l'Espai Brossa. Es tracta que els espectadors tinguin una participació activa. A través de sessions que se centraran en un espectacle en concret, s'analitzen les claus de l'obra amb els membres del curs.

És necessari que els espectadors tinguin una formació?
—No, en absolut. Un espectador és una persona que entra a un teatre, que pot no saber res i emocionar-se. Hi entra amb ingenuïtat, una mena de virginitat. Per naturalesa acostumem a ser persones incrèdules, però quan anem al teatre canviem. Si la gent que hi ha a l'escenari ho fa bé, ens tornem crèduls. I el saber ens fa augmentar la incredulitat. Jo, com a professional, tinc molts tics, em costa molt entrar en una obra. El saber massa et resta el plaer de creure; però, això sí, te'n dóna un altre: el plaer del saber. En el taller intentarem trobar l'equilibri entre aquestes dues parts.

Mai no s'havien fet anteriorment tallers de direcció d'actors i de dramatúrgia teatral a Manresa. Com seran?
—L'objectiu és oferir una formació bàsica a gent que vulgui escriure i dirigir. Són cursos per iniciar-se, que mostren les eines per començar. Aprendre'n de debò és una feinada: a l'Institut del Teatre, direcció són quatre anys, i això no és cap garantia de sortir d'allà sabent dirigir. Tenir els millors professors del món i ser un expert en la matèria no vol dir que puguis fer res brillant. És el que té l'art.

Què ha de saber un director?
—Primer de tot, mirar. Al curs de direcció d'actors s'ensenyarà com mirar un actor. S'ha d'educar la mirada per després canviar, afegir, reconduir el que ell vulgui. Passa sovint que la gent surt d'un teatre i diu "m'ha agradat molt tal actor". El que és difícil no és saber si t'agrada o no t'agrada, la dificultat recau a saber el perquè. En segon lloc, s'ha de treballar la paraula, l'única via que el director té per dirigir-se a a l'actor. L'oratòria que s'ha de fer servir és especial.

I diuen que els actors tenen molt d'ego...
—No, no tant. Sí que n'hi ha de creguts, però la meva experiència no va per aquí. Pensa que en els assajos estan tan desemparats, despullats i inermes que s'aferren a l'ajuda que el director els brinda.

Dramatúrgia.
—En aquest curs es donaran les claus necessàries (no les suficients) per escriure, un marc referencial. A vegades s'escriu per omplir els papers sense ni tan sols tenir clara l'especificitat del text teatral. Al curs començarem per això. Aquests cursos a vegades desanimen, et mostren que això d'escriure no és tan fàcil com sembla. A mi m'ha passat.

La vida teatral que es cou a Manresa, què li sembla?
—Excel·lent, tot i que podria millorar. Un dissabte al matí vaig passar pel Kursaal i vaig veure una cua immensa; no entenia res fins que em van dir que la gent s'esperava per comprar l'abonament de teatre. Això és un patrimoni molt valuós.

(Aloma Vilamala: "Si està ben fet, el teatre ens fa tornar crèduls", Regió 7 (Manresa), 2 d'octubre de 2009)




--------------------