Imma Monsó
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Imma Monsó i Fornell neix a Lleida el 1959. Cursa estudis de Filologia Francesa a la Universitat de Barcelona i, més tard, s'especialitza en lingüística aplicada a les universitats d'Estrasburg i Caen. Durant un temps exerceix com a professora d'institut, però després substitueix aquesta feina per la de l'ensenyament de llengües estrangeres.

Com a narradora enceta la seva trajectòria guanyant el premi Ribera d'Ebre del 1996 amb el llibre de contes Si és no és, publicat el 1997 per l'editorial El Mèdol. El mateix any s'estrena amb la novel·la No se sap mai (1996), un llibre que la situa de seguida entre les millors escriptores de la seva generació, un fet que confirmarien publicacions posteriors.

El 1998 veu la llum la novel·la Com unes vacances. L'obra s'havia fet mereixedora del prestigiós premi Prudenci Bertrana dels Premis Literaris de Girona i conquereix l'opinió favorable de crítica i públic. La història de Glenda i Poltern, que viuen en una granja a Normandia, té elements tràgics i còmics alhora, una ironia subtil que suposa un altre pas de gegant en la valoració de la seva obra narrativa. La primera novel·la ja havia sortit en versió castellana a l'editorial Tusquets, i Com unes vacances segueix el mateix camí l'any 1999.

La seva tercera novel·la es fa esperar fins al 2001, però els resultats de Tot un caràcter, publicat per Edicions de la Magrana, són la confirmació de l'excel·lent narradora que la literatura catalana havia descobert en l'espai de pocs anys. Aquesta vegada, la traducció castellana va a càrrec de l'editorial Alfaguara. Segueix el 2003 amb els llibres de narracions Millor que no m'ho expliquis, contes sobre la parella, la felicitat, les relacions familiars i la malaltia, i el 2004, Marxem, papà. Aquí no ens hi volen, històries sobre personatges que observen i que, a la vegada, també són observats. També ha publicat un estudi en clau irònica sobre els japonesos i les semblances que s'hi ha volgut veure entre el poble català i el nipó, sobretot en quant a la seva capacitat i estima vers el treball, titulat Hi són però no els veus (2003).

Paral·lelament Imma Monsó comença les col·laboracions a les pàgines del diari El País, i més tard de manera regular a nombrosos mitjans de premsa escrita, com La Vanguardia, L'Avenç, El Periódico de Catalunya i Catalan Writing, entre més.

A partir d'aquest moment la gran acceptació de les seves obres tant entre els lectors en llengua catalana com en llengua castellana propicia la publicació simultània de les seves obres en els dos idiomes. Apareixen Un home de paraula (2006), novel·la guardonada amb el Premi de narrativa Maria Àngels Anglada, Una tempesta (2009), i La dona veloç (2012) que rep el Premi Ramon Llull que atorga l'Editorial Planeta i la Fundació Ramon Llull. A aquestes alçades la seva obra també fa el salt a Europa, amb traduccions al francès, l'hongarès, l'italià i el neerlandès.

El 2016 Imma Monsó retorna a escena amb un thriller publicat a l'editorial Columna, la novel·la L'aniversari.

Imma Monsó també ha cultivat les narratives infantil, amb L'escola estrambota (2005) i juvenil, amb La nit porpra (2011).

El 2013 Imma Monsó és reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura, per "una obra literària personal, d'una consistència i d'una ambició exemplars, que configura un món rigorós i a la vegada d'un humor paradoxal".




--------------------