Imma Monsó
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana


De l'obra Forasters

Segle XXI
El Nen ORFE de dalt està assegut a la taula de menjador. El PARE s'està dret, recolzat en el seu bastó, contemplant-lo. Apareix l'ASSISTENTA. Ve de la cuina amb una safata amb beguda i un entrepà per al NEN. A l'habitació, la FILLA llegeix, emocionada, el llibre que li ha portat l'HOME.


PARE: Fas pudor, maco, fas pudor.
ASSISTENTA: Vinga, petit, au, té, menja.
ORFE: No... no...
ASSISTENTA: No et facis pregar que sé que tens gana.
PARE: Tregui'l daquí immediatament.
ASSISTENTA: Calli i torni al seu llit.
PARE: D'on ha sortit?
ASSISTENTA: No ho sé. Estava assegut a l'escala. Crec que viu a dalt. Vius a dalt, oi, preciós?
ORFE: Sí.
PARE: Fa pudor.
ASSISTENTA: No més que vostè. (Posa la safata davant l'ORFE.)
Vinga, sense miraments.

L'ORFE es posa a menjar, pràcticament a devorar el que hi ha al plat. L'ASSISTENTA riu. El PARE l'està mirant a ella, embadalit.

PARE: Li agradaria haver tingut fills, oi?
ASSISTENTA (pausa): T'agrada? Molt bé. T'ho menges tot i després vindràs amb mi i et faré una banyera d'aigua calen



--------------------