(Thriller medieval)

De forma deliberada, sense amagar-se'n, com a part del joc literari, L'abadia del diable és una novel·la que ens remet a altres novel·les, on s'hi poden trobar referències, homenatges més o menys evidents i més d'una picada d'ull a la intel·ligència del lector. El seu és el plantejament d'una novel·la-enigma en el sentit més clàssic: s'ha produït un crim i es donen totes les claus perquè el lector pugui avançar-se a la narració i establir les seves hipòtesis. Fins i tot hi trobem una de les situacions típiques –i tòpiques– d'aquesta mena de novel·les: la del cadàver trobat dins d'una cambra tancada per dins.

La novel·la s'estructura a través de quatre veus narradores, la d'un narrador objectiu, les de dues de les protagonistes de la història, que aporten percepcions contraposades, i per una quarta narradora que tot i pertànyer a la història, n'està fora.

L'abadia del diable, d'altra banda, se'ns presenta com un món tancat, com un partida que es juga damunt d'un escaquer, sense que sigui possible escapar-ne. És per això que tota l'acció es desenvolupa entre els murs claustrofòbics d'una abadia –antiga fortalesa–, on tots els personatges són femenins i on, si s'hi arriba a percebre la presència masculina, només pot ser com a una ombra del passat.

L'argument es pot resumir amb poques paraules sense desvetllar cap secret: Maria de Blancaflor, abadessa del Monestir de Cobricel, apareix assassinada dins la seva cel·la. La porta de la cel·la s'ha hagut de forçar, ja que estava tancada per dins amb la clau al pany, i la finestra és una estreta obertura per la qual és impossible que passi una persona, cosa que fa pensar en una intervenció diabòlica. Joana de Vilacans, inspectora provincial de l'Orde de les Justinianes, i la seva jove ajudant, Sor Agnès de Vellorient, hauran de treure l'entrellat. La seva tasca, però, es veurà entrebancada per les directius emanades de Sa Reverència, interessada a tapar a qualsevol preu l'escàndol. Al llarg de la investigació aniran aflorant tot un seguit d'interessos obscurs, lluites polítiques i enveges que deriven en desqualificacions i difamacions mútues.