EL QUERUBÍ

Sobre un tema de Blake

Corromput, devastat
El carrer brut del món
Tot podrit i acabat
Ha anat desbordant llàgrimes.
He vist plors escanyats
D'espectres, mortes ànimes.
Amb furor apressat
L'hòrrid monstre golut
Esquinçava pells verges.
Empal·lideix el món
I el Querubí no ve.
Sí! el del cor tercer.
El que porta la trama:
Infinit i Puresa
Per a la terra fesa.
Amb els seus ulls de llum
I el seu glavi de flama.

(Del llibre Versos i contracants. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 11)

* * *

VIDA I ART

«O tes manières de venir! J'y mets du mien
Aussi, mais toi, que c'est gentil
quand c'est du tien!»

PAUL VERLAINE

Un llarg poema a mig fer,
un projecte de novel·la,
la prosa d'un faldiller,
i una dona, amor en cel·la.

Els projectes i les proses
i els poemes començats
són deliris, o són noses,
o només sublimitats.

I la dona, en l'abraçada,
deixa humors, deliquis cars,
i una empremta il·luminada:
flaire del tot en les parts.

Quedarà un tast apuntat:
de nit i dia el desfici.
I el motiu viu, rescatat,
respira pur artifici.

(Del llibre Versos i contracants. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 13)