Josep Palau i Fabre, estudiós de Picasso i admirador de García Lorca, intel·lectualment seduït sempre per l'obra dels dos andalusos, relata en aquest assaig els punts de contacte i les dissemblances de les trajectòries artístiques d'aquests dos homes excessius, genials. I suggereix les raons possibles de la seva trobada absent. L'univers andalús, la passarel.la barcelonina i un París en ebullició són els escenaris de la subtil especulació de Palau.