Oriol
Pi de Cabanyes
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Oriol Pi de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1950). Novel·lista i assagista.

De molt jove, amb disset anys, guanya la primera convocatòria de la "Crida als escriptors joves" de Serra d'Or i amb vint-i-tres anys ja obté el premi Prudenci Bertrana per la seva primera novel·la Oferiu flors als rebels que fracassaren (1973). Per aquesta obra també rep el Premi Crítica Serra d'Or de novel·la de l'any 1974. La novel·la té importància com a retrat de la joventut de l'època. Compagina la feina d'escriptor amb la docència i com a novel·lista també és autor dels llibres També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud (finalista del premi Josep Pla de 1975) i Esquinçalls d'una bandera (1977; finalista del premi Sant Jordi de 1976). En el terreny de la narrativa breu publica l'obra Novenari d'ànimes (1978).

Com a assagista, Oriol Pi de Cabanyes publica, conjuntament amb Guillem-Jordi Graells, La generació literària dels 70 (1971) i com a especialista en el segle XIX, és autor de les obres La Renaixença (1978), Apunts d'història de la Renaixença (1984) i Repensar Catalunya (1989), amb la qual obté el Premi Josep Vallverdú d'assaig l'any 1988. De la seva extensa producció també cal destacar el dietari Llibre d'hores (1975-1978) (1980) i el llibre de viatges Pel bell nord glaçat (premi Sant Joan, 1995).

Col·laborador habitual en mitjans com Serra d'Or, Avui o La Vanguardia, Oriol Pi de Cabanyes ha estat director del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i de la Institució de les Lletres Catalanes, així com del Gabinet del Conseller de Cultura i del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura.

Va ser vocal de la junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana entre els anys 1978 i 1980.


Pàgina elaborada per Toni Terrades Oliver per a l'AELC.
Documentació: Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.



--------------------