Josep Pla
Associaciˇ d'Escriptors en Llengua Catalana
Antologia

Illes meditarrÓnies: Sardenya

En els afers sentimentals, els italians tenen fama de no disposar de massa sentit del ridÝcul. Tenen el cor d'una musicalitat esfilagaršada. Quan hom arriba a ItÓlia amb les idees i els sentiments de la societat que ens ha constru´t, amb la hipocresia, la timidesa, el sentit del ridÝcul, el gust de la clandestinitat que ens caracteritza, trobem que l'expansionisme, l'exhibicionisme verbal, tÚ un impudor estrany. Per˛ no arribÚssim, per aquest camÝ, a interpretacions massa simples, excessivament unilaterals. La desfibraciˇ cordial Ús una mera malaltia infantil que acaba per resoldre's en fredor de dibuix, passiˇ constructiva, gust per l'anÓlisi, lucidesa seca, desprove´da d'ilĚlusions, lleugerament amarga. AixÝ jo veig l'ItÓlia.[...]

A primera hora del matÝ albirÓrem, a ponent, la grandiosa costa oriental de Sardenya. La frescor del rou de l'alba posava sobre el granit rogenc del coster una humanitat formiguejant. El vaixell enfilÓ el golf degli Aranci, deixÓ a la dreta l'illa de Caprera, pÓtria de Garibaldi, d'una superba nuesa mineral, i penetrÓ fins al port de Terranova. En aquest port vaig prendre el tren fins a SÓsser.

Com en totes les illes del Mediterrani Ścom a Menorca i a Delos, a Corf˙ i a ElbaŚ, l'arribada a Sardenya us fa sentir com una immersiˇ en una estranya, remota, llunyania. A les illes tot tÚ un punt somort, d'atonia, de calma somniosa: Ús com si portÚssiu cotˇ fluix a les orelles. Hi ha persones que no poden sofrir-ho. Jo m'hi adapto sense gaires compliments. La vida intensa m'empipa. Quan vaig veure que el tren enfilava un paisatge de terres altes, muntanyˇs, poblat de suredes i de pins, l'aire ple d'olors de farigola, romanÝ i espÝgol, amb les flors grogues de la ginesta, el s˛l cobert d'argelagues florides, solitari i desert, em semblÓ trobar-me altra vegada a la meva terra materna. Encant de Sardenya!

SÓsser Ús una petita poblaciˇ provinciana, posada sobre una gran planura, una marina blanca, verda i trŔmula. El mar es veu al nord, en llunyania, i l'aire hi palpita en una llu´ssor blava i lleugera. Il leve tremolor della marina. Des de la part elevada de la vila, es veu l'illa AsinÓria i les boques de Bonifaci, l'estret entre C˛rcega i Sardenya, terror de la navegaciˇ antiga. El paisatge Ús esventat, masculÝ, d'una puresa lineal fascinadora. Les taques de blanc, sobretot, estan situades en aquell punt dolš entre l'esmorte´ment groguenc i l'explosiˇ africana: sˇn els blancs de Corot, exactament.

(Del llibre Illes mediterrÓnies 2. De C˛rsega a Malta. Barcelona: Destino - Edicions 62, 1986, p. 65-67)



--------------------