Cova dels llavis, ja t'esmunys entre llamps, ja et fons, al
feix que en l'alt penya-segat de llum albira l'horitzó, ja
ets farell, torxa, fanal, ja mors als raigs de sol, branca
talada de l'arbre podrit caus i sols remous la seca
fullaraca de la tardor, com un petit brunzit al cor del
vespre que ací declina. Deixa'm ulls, deixa'm mars,
amplíssims espills on veig llambrejar les ombres
seduïdes, colors, colors que esmalten la foscúria: rojos
com brases, cignes com àlbers, grocs com blat de coure.
Cova dels llavis: fosca fosa, esclafit d'ocells com sang de
núvols.

(Dins 40 poslie 39. Sant Petersburg: St. Petersburg University Press, 2002, p. 189; del llibre Les ombres seduïdes. Trad. Elena Zernova)

* * *

Tremall

Vell i llardós el vestit
del cel en tires s'esfila.
Un parany de teranyina,
un tremall d'ocells,
la planúria solar envela.
Espectre, ona altíssima,
Trenca i fes-te escumall
als rompents clars
de la vida!
     En un panteix de llum
la fosca crema en les fogueres.

("Tremall", dins 40 poslie 39. Sant Petersburg: St. Petersburg University Press, 2002, p. 189; del llibre Terra d'aigua. Trad. Elena Zernova)