"Hi ha tres punts importants que són precisament punts de desenvolupament d'acció de la novel·la. Primer, tota la preparació que se li dóna al lector perquè pugui entendre com era el gueto de Mallorca, és a dir com l'endogàmia era un element fonamental.[...] Aquesta endogàmia és motivada per una doble qüestió. En primer lloc perquè abans que els jueus fossin obligats a batejar-se l'any 1435, ells se sentien molt segurs i estaven molt més contents casant-se entre ells. Després, quan són obligats a deixar el Call i passar al carrer de Segell i al de l'Argenteria, amb una mena de juderia protegida, en aquest moment la prohibició els ve de fora, dels cristians, i continuen obligats a l'endogàmia. Ells conserven la seva religió més aviat per costum, per orgull de raça, i mentre la Inquisició no necessita diners viuen més o menys tranquils. El problema ve quan la Inquisició necessita diners, i comencen els processos. Quan són denunciats, per evitar anar a la presó no se'ls acut millor cosa que fugir de Mallorca, i llavors Valls, el personatge que per mi té més interès, encara que és una novel·la de molts personatges, contacta amb un capità de vaixell anglès perquè els tregui de Mallorca. Aquest seria el segon moment de tensió de la novel·la. El capità anglès accepta, però el mal estat de la mar els obliga a tornar a terra, són apressats i van a la presó. A partir d'aquí comencen a obrir-se els processos i tot això els durà a la foguera. Això seria la història que succeix de veritat i que jo aprofito, però després hi hauria, a dintre, una novel·la que se'n podria dir d'acció perquè passen moltes coses."

(Carme Riera. Entrevista de Miquel Alberola: "Demano perdó als xuetes", El Temps, 24 de gener de 1994)