Vicenç
Riera Llorca
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903 – Pineda de Mar, Maresme, 1991). Periodista, escriptor, editor, traductor i ninotaire.

A causa de la Guerra Civil espanyola s'exilia a la República Dominicana i més endavant a Mèxic, on és director de la revista Pont Blau i secretari de redacció de La Nostra Revista. Publica novel·la, narrativa i narrativa breu. Per la seva tècnica objectiva, entre la crònica periodística i la ficció literària, és considerat el principal cronista de l'exili català de postguerra. La seva primera novel·la, Tots tres surten per l'Ozama (1946), es publica a Mèxic. L'any 1969 torna a Catalunya i publica, entre d'altres, Amb permís de l'enterramorts (1970), premi Prudenci Bertrana del 1970 i Crítica Serra d'Or del 1971, Fes memòria, Bel (1972), premi Sant Jordi del 1971, Això aviat farà figa (1984), i Georgette i altres contes, publicat pòstumament l'any 1995, entre d'altres.

L'any 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Gabriel Boloix i Josep Miàs.
Fotografies cedides per l'Ajuntament de Pineda de Mar.



--------------------