Hi ha la pedra la mà i l'ombra
la flor marcida
el plor que trenca la nit i el cor

Hi ha el silenci
el sol que inventa
el coltell i el pit

Hi ha el gemec encara
amagat sota una història
que s'endinsa lentament
al fons de la gola

També hi ha la sang
l'esguard i la por
aquell passat que sempre torna
i l'enemic pacient
que ens sotja sense pressa

Hi ha la pedra
i ja és làpida

(Del llibre Fènix. Inèdit, 2021)
 

* * *
 

Sol amb tu i d’esquena al buit
amb l’espessorall del desig
que batega i batega endins

Solidari dels mots perduts
que ja no signifiquen res
i l’espant de la passa enrere

Com una pruïja d’absolut
les hores ja no tenen busques
Només retruny una fiblada

Una set d’escuma esbravada

(Del llibre Fènix. Inèdit, 2021)
 

* * *
 

Suma un dia a l’eternitat
i deixa que t’hi acompanyi
sense les recances del passat
amb la mirada perduda
enllà
en el pensament d’un capvespre retardat
en el gaudi d’una fugida endavant

Deixa que m’hi abandoni
descobrint nous plaers
en cada instant fugisser

(Del llibre Fènix. Inèdit, 2021)