Josep Robrenyo
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Josep Robrenyo (Barcelona, 1783 - Mar del Carib, 1838), poeta i dramaturg. Actor i repentista improvisador de versos, autor de poemes pamfletaris, sainets, auques i cartells publicitaris, va escriure un mínim de 54 peces teatrals, de les quals se'n conserven menys de la meitat, 22. És el màxim representant del sainet de caire polític del segle XIX.

Tot i els primers passos com a gravador de la fusta, segons la tradició familiar, ben aviat nota el verí del teatre. Primer en teatres d'aficionats i a partir de 1811, de manera oficial, en el Teatre de la Santa Creu a la Rambla de Barcelona, actua en papers còmics on explota l'efecte de ser rabassut.

A partir de 1821 destaca per fer una defensa aferrissada de la causa constitucional (Constitució de Cadis de 1812). Per les seves idees polítiques pateix penes de presó, d'exili i censura sota els governs absolutistes fins que amb l'amnistia de 1832 pot reintegrar-se públicament al món del teatre.

Recorre Espanya, entre etapes d'exili. Passa per la Corunya i El Ferrol el 1824, Granada i Màlaga el 1827 i Madrid el 1830.

L'any 1838 viatja a Amèrica amb la seva família i després d'un periple pel mar del Carib, la goleta on viatgen, naufraga. El dia 12 de setembre mor, i uns dies després ho fa la seva vídua. Tres fills el sobreviuen i fan llarga carrera teatral a Amèrica.

Malgrat l'edició del seu teatre complet per part d'Olivares l'any 1855, la figura de Robrenyo resta en l'oblit durant bona part del segle XX. El seu teatre representa la porta d'entrada a la Renaixença. Un premi de teatre porta el seu nom.



Pàgina elaborada per Abel Ramon Vidal per a l'AELC.
Imatge: extreta del llibre Obras poéticas de Jose Robreño. Barcelona: Impremta de J. A. Oliveres, 1855, p. 4. Autor desconegut.



--------------------