Damunt sepulcre i ventre va el camí.

En sòrdids bacs humits, l'esguard inútil,
palpes viscosos troncs d'arbres nafrats,
carners del cuc secret cap a la fruita.
L'humus desvetlla el fàstic a les mans
i un horror als teus senys, que han de saber-lo.

On jau la mort, la vida absurda creix
fins que declina, i recomença el cicle
i el curs sabut damunt un buit d'avencs.
Per al teu crani amb fina pell al rostre,
tacte envescat i repulsiva olor.

Una angoixada fam de sobreviure,
a mig camí encontrat d'ésser i no ser,
s'endinsa en cor, la terra i la memòria,
sense altra llum que la dels ulls humans,
minúscula i sagnant sota els estigmes.

(De Tres cicles de retorn, Barcelona, 1993)