Jordi Rubiķ i Balaguer
Associaciķ d'Escriptors en Llengua Catalana
Pōrtic

Jordi Rubiķ i Balaguer (Barcelona, 1887 - 1982), historiador, bibliotecari i professor.

Considerat un dels grans referents de l'escola historiogrāfica catalana, és autor d'una eminent obra d'erudiciķ, amb manuals per a la catalogaciķ de biblioteques, i nombrosos treballs d'investigaciķ i estudis sobre temes d'historiografia i filologia, que abracen des de Ramon Llull fins al segle XIX, escrits en catalā, castellā i alemany.

Dirigeix la Biblioteca de Catalunya des de la seva fundaciķ, el 1913, i organitza la xarxa de Biblioteques Populars. És professor de Literatura Catalana, Bibliologia i Biblioteconomia a l'Escola de Bibliotecāries, als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat Autōnoma de Barcelona. Entre el 1968 i el 1970 presideix de l'Institut d'Estudis Catalans.

És guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1969), atorgat per primera vegada, i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980). L'any 1984, Publicacions de l'Abadia de Montserrat inicia la publicaciķ de la seva Obra completa, que arriba als catorze volums i prop de cinc mil pāgines.

Va ser membre fundador de l'Associaciķ d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pāgina actualitzada per Josep Miās per a l'AELC.
Documentaciķ: Jordi Ferrer. Amb la colˇlaboraciķ de l'Institut d'Estudis Catalans.
Fotografia cedida per Ōmnium Cultural, Š Pau Barcelķ.



--------------------