Joan Solà i Cortassa
1940-2010
Amb Joan Coromines. Fotografia cedida per la Fundació Pere Coromines.
Classe a la Univeristat Jaume I, Castelló de la Plana, desembre del 2004. Fotògraf: Manuel Sifre.
Cim del Canigó, amb Xavier Pla, company d'excursions, any 2005.
Assaig del Cor la Fontana.
Biografia
Joan Solà i Cortassa neix a Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) el 10 de gener de 1940. Estudia Magisteri a Lleida i el 1965 obté el títol de Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, on també realitza el doctorat en Filologia Catalana (1970). Posteriorment amplia els estudis en Lingüística General a les Universitats de Reading i d'Exeter (Gran Bretanya).
Des de 1966 és professor de Lingüística Catalana a la Universitat de Barcelona. A finals de 1983 obté la càtedra de Llengua i Literatura Catalanes i el mes de juny del 2010 la Universitat de Barcelona el nomena professor emèrit. També ha estat professor de Lingüística Catalana i d'altres matèries de lingüística general en diverses institucions, públiques o privades. Per exemple, a la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-1970), a l'Escola de Mestres Rosa Sensat (1965-1970 i 2001-2002), a l'Escola de Periodisme de l'Església (1967-1969), a la Universitat d'Estiu de Prada (1971), a la Càtedra Ramon Llull de Mallorca (1977-1990 i 1995), a la Universitat d'Estiu de Lleida (1995), a la Universitat Rovira i Virgili o a la Universitat de Girona. A més ha impartit màsters i postgraus de Lingüística Aplicada, d'Edició i de Lexicografia.
Tenint com a principals referents Pompeu Fabra, Joan Coromines i Noam Chomsky, Joan Solà es converteix en un referent en el món acadèmic i en el panorama intel·lectual català. La seva presència és habitual en els congressos internacionals de Llengua i Literatura Catalanes. Entre d'altres, podem citar Estrasburg (1968), Roma (1982), Tolosa (1988), Vancouver (1990), Washington (1994), Indiana (1995), Sant Petersburg (1996), Tubinga (2006) o Berlín (2007), en els quals ha fet aportacions en el camp de la lingüística catalana. Des de 1999 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual va ser nomenat vicepresident segon el juny del 2009. També ha format part de la Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO.
És autor d'una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística. Entre d'altres, és codirector amb, Jordi Mir, de l'edició de les Obres completes de Pompeu Fabra (avui ja s'han publicat 7 dels 9 volums), editor de L'obra de Joan Coromines: cicle d'estudi i homenatge (1999) i director de la Gramàtica del català contemporani, (la quarta edició, definitiva, és del 2008). Ha treballat en la redacció de la sintaxi de la nova gramàtica normativa de l'IEC. També ha fet tasques d'assessorament lingüístic, com el conegut mètode multimèdia Digui, digui de català per a estrangers (1984), a l'Ajuntament de Barcelona (1991-1995), en el Consorci per a la Normalització Lingüística (des del 1991) i a la Caixa.
Paral·lelament, porta a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació. Des de l'any 1974 ha publicat un miler d'articles en la premsa diària. Cal destacar els publicats al Diari de Barcelona, El Món i, preferentment, a la columna «Parlem-ne», del suplement Cultura del diari Avui. I, encara, ha estat col·laborador al programa Bon dia, Catalunya de TV3 entre 1994 i 1997 i també ha participat en tertúlies radiofòniques.
Entre els premis obtinguts, cal mencionar: el Premi a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991) i el Premi de recerca Crítica Serra d'Or per l'obra Història de la lingüística catalana, 1775-1900. Repertori crític (1999), el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I per la Gramàtica del català contemporani o la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, per la seva tasca de recerca sincrònica i diacrònica en la llengua catalana, així com per la persistent tasca social de divulgació dels coneixements sobre aquesta llengua. El 2005 rep la Creu de Sant Jordi. L'any 2009 és nomenat Doctor Honoris Causa de la Universitat de Lleida i rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El juliol d'aquest mateix any és convidat a comparèixer davant el Ple del Parlament de Catalunya. És la primera vegada que es convida una personalitat rellevant per la seva significació institucional, política, social, científica i cultural a intervenir davant el ple.
Mor a Barcelona el 27 d'octubre de 2010.
Des de 1966 és professor de Lingüística Catalana a la Universitat de Barcelona. A finals de 1983 obté la càtedra de Llengua i Literatura Catalanes i el mes de juny del 2010 la Universitat de Barcelona el nomena professor emèrit. També ha estat professor de Lingüística Catalana i d'altres matèries de lingüística general en diverses institucions, públiques o privades. Per exemple, a la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-1970), a l'Escola de Mestres Rosa Sensat (1965-1970 i 2001-2002), a l'Escola de Periodisme de l'Església (1967-1969), a la Universitat d'Estiu de Prada (1971), a la Càtedra Ramon Llull de Mallorca (1977-1990 i 1995), a la Universitat d'Estiu de Lleida (1995), a la Universitat Rovira i Virgili o a la Universitat de Girona. A més ha impartit màsters i postgraus de Lingüística Aplicada, d'Edició i de Lexicografia.
Tenint com a principals referents Pompeu Fabra, Joan Coromines i Noam Chomsky, Joan Solà es converteix en un referent en el món acadèmic i en el panorama intel·lectual català. La seva presència és habitual en els congressos internacionals de Llengua i Literatura Catalanes. Entre d'altres, podem citar Estrasburg (1968), Roma (1982), Tolosa (1988), Vancouver (1990), Washington (1994), Indiana (1995), Sant Petersburg (1996), Tubinga (2006) o Berlín (2007), en els quals ha fet aportacions en el camp de la lingüística catalana. Des de 1999 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual va ser nomenat vicepresident segon el juny del 2009. També ha format part de la Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO.
És autor d'una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística. Entre d'altres, és codirector amb, Jordi Mir, de l'edició de les Obres completes de Pompeu Fabra (avui ja s'han publicat 7 dels 9 volums), editor de L'obra de Joan Coromines: cicle d'estudi i homenatge (1999) i director de la Gramàtica del català contemporani, (la quarta edició, definitiva, és del 2008). Ha treballat en la redacció de la sintaxi de la nova gramàtica normativa de l'IEC. També ha fet tasques d'assessorament lingüístic, com el conegut mètode multimèdia Digui, digui de català per a estrangers (1984), a l'Ajuntament de Barcelona (1991-1995), en el Consorci per a la Normalització Lingüística (des del 1991) i a la Caixa.
Paral·lelament, porta a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació. Des de l'any 1974 ha publicat un miler d'articles en la premsa diària. Cal destacar els publicats al Diari de Barcelona, El Món i, preferentment, a la columna «Parlem-ne», del suplement Cultura del diari Avui. I, encara, ha estat col·laborador al programa Bon dia, Catalunya de TV3 entre 1994 i 1997 i també ha participat en tertúlies radiofòniques.
Entre els premis obtinguts, cal mencionar: el Premi a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991) i el Premi de recerca Crítica Serra d'Or per l'obra Història de la lingüística catalana, 1775-1900. Repertori crític (1999), el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I per la Gramàtica del català contemporani o la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, per la seva tasca de recerca sincrònica i diacrònica en la llengua catalana, així com per la persistent tasca social de divulgació dels coneixements sobre aquesta llengua. El 2005 rep la Creu de Sant Jordi. L'any 2009 és nomenat Doctor Honoris Causa de la Universitat de Lleida i rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El juliol d'aquest mateix any és convidat a comparèixer davant el Ple del Parlament de Catalunya. És la primera vegada que es convida una personalitat rellevant per la seva significació institucional, política, social, científica i cultural a intervenir davant el ple.
Mor a Barcelona el 27 d'octubre de 2010.