ACTE PRIMER

ESCENA PRIMERA
 

GUIDETA, asseguda, fent mitja; al cap d'un moment, GENÍS, que entra precipitadament pel fons esquerra.
 

GENÍS
 

Ai, Guideta, l'he vist, l'he vist una altra volta!, fa gestos extremats i parla sense solta.
Es detura un moment i posa els ulls en blanc, i en la cara no hi té ni una gota de sang. És boig, creu-me, és ben boig!

 

GUIDETA
 

Pobre, em fa molta pena:
sembla que un patiment molt dolorós l'emplena. Un desengany d'amor, alguna traïció... No ho sé; però, ja et dic, em fa compassió.

 

GENÍS
 

Doncs, a mi, ja t'ho he dit, em fa molta malícia.

 

GUIDETA
 

Bé, Genís, ja hi tornem? Això és una injustícia.

 

GENÍS

Ahir, a l'hora foscant, encara hi vas parlar.

 

GUIDETA
 

Em va dir bona nit, i jo la hi vaig tornar. Quin home més gelós!

 

GENÍS
 

Li tinc una quimera!

 

GUIDETA
 

Potser encara diràs que li vaig al darrera.

 

GENÍS
 

Dic que ja n'estic tip i que no hi parlaràs.

 

GUIDETA
 

Doncs, mira, hi parlaré sempre que vingui al cas.

 

GENÍS
 

Guida, que renyirem: perxò el meu cor no passa.

 

GUIDETA
 

Ni el meu tampoc, Genís; això ja és un gra massa.
(S'allunyen fet el bot. Pausa. Es miren.)

 

GENÍS (Que s'acosta confús)
 

Guida, Guideta, i doncs, tan malament t'ho has pres?

 

GUIDETA
 

No, m'ha plagut qui-sap-lo i te'n dono mercès.

 

GENÍS
 

És que t'estimo tant!

(Fragment inicial de l'obra L'hostal de l'amor. Barcelona: Aymà, 1951, p. 9-10)