Jordi Solé i Camardons va néixer a Oliana, a l'Alt Urgell, el 1959. Va fer el batxillerat a la Seu d'Urgell i va anar a viure a Barcelona als 18 anys, on estudià Filologia catalana a la Universitat Central fins a l'any 1983 en què es llicencià. Treballà en la redacció del diccionari Barcanova de la Llengua, féu de professor de català per a adults i de llibreter fins que el 1986, quan ja tenia tres fills, guanyà el Premi Xavier Romeu de Monografies per a l'Ensenyament amb Sociolingüística per a joves (1988) un llibre que reedità 14 vegades durant els deu primers anys. Començà a treballar de professor de llengua catalana i literatura ens centres de batxillerat, publicà nombrosos articles de sociolingüística i impartí cursos d´aquesta temàtica en universitats, tallers, seminaris i escoles d'estiu d'arreu dels Països Catalans. Milità en organitzacions independentistes des dels 18 anys i participà en la creació d'organitzacions de militància lingüística catalana.

Ha publicat una bona colla de llibres de sociolingüística, història social de la llengua (un en versió a l'euskera), un assaig sobre el pedagog Delfí Dalmau, Poliglotisme i raó, un assaig sobre la sociolingüística de la ciència-ficció Les paraules del futur; i Els silencis d'Eslet, una narració guanyadora del Premi Juli Verne de novel·la de ciència-ficció. És membre del Consell de redacció de la revista pedagògica Escola Catalana des del 1989 i del Grup Català de Sociolingüística. El 1997 va participar en l'organització del I Encontre de ciència-ficció en llengua catalana (AELC).

L'any 2001 publica dos nous llibres: Diccionari de Sociolingüística i El políedre sociolingüístic, i guanya el Premi de Sociolingüística Catalana Jaume Camp, 2001 amb l'obra: Idees i propostes dels precursors de la sociolingüística catalana. El curs 2000-2001 realitza un treball didàctic sobre la literatura i el cinema de CF: Didàctica de la literatura (i el cinema) de Ciència-Ficció. Una proposta interdisciplinària (Departament d'Ensenyament, 2001). El desembre de 2003 publica la novel·la La Síndrome dels Estranys Sons; i l'any 2005, l'assaig Les set tribus de la nació catalana en què analitza el discurs catalanista sobre la llengua catalana en els mitjans de comunicació escrits entre 1977 i 2003. El 2007 publica un nou assaig sobre el discurs català sobre l'idioma La llengua que ens va parir. 7 pensadors a la recerca del català.

L'any 2010 crea Voliana Edicions i el 2011 publica Independència o mort… de la llengua. El 2012 publica a Voliana Edicions Sociolingüística per a joves del segle XXI, edició molt revisada i ampliada de Sociolingüística per a joves; el 2015 publica Diccionari Essencial Esteve Albert, el 2016 publica amb Rosa Roca Riera Volianes de paper i el 2018 té cura del volum Passió pel conte. L'estiu del 2020 fa la primera incursió a la poesia: Oficis de Pandèmia i altres poemes.

L'autor s'autodefineix així: "Sóc eclèctic, aquari ascendent verge, m'autodefineixo com a ecoidiomàtic i practicant de la sociolingüística però tinc una altra dèria: la ciència-ficció. He publicat diccionaris, diversos manuals i assaigs de sociolingüística, llibres sobre la història social i política de la llengua, assaig sobre els precursors catalans de la sociolingüística, un assaig sobre la sociolingüística de la ciència-ficció i narracions de ciència-ficció. M'interessa especialment el discurs ideològic sobre la llengua."