Magí Sunyer
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Magí Sunyer (Reus, 1958) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Escriptor multidisciplinari, ha treballat gairebé tots els gèneres, ha fet poesia, narració, crítica literària i assaig i teatre.

El 1978 publica el seu primer llibre de poesia, Càntir de llum i de febre, al qual segueixen, entre altres, Ginette (1982), L'error bellíssim (1993), I després, el silenci (2000) i Conté un secret (2003). Pel que fa a la narrativa destaca La serp (1990), Premi Víctor Català l'any 1989, i Jim (2010), Premi Roc Boronat. El 2014 rep el Premi de la Crítica Serra d'Or de teatre amb l'obra Safira.

Alguns dels seus escrits i llibres de caràcter científic són Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus (1984), Modernistes i contemporanis (2004), La ciutat nova. Literatura sobre llibertat, igualtat i catalanisme (2010) i, entre altres, Mites per a una nació. De Guifré el Pelós a l'Onze de Setembre (2015).

Col·labora periòdicament a la premsa escrita i dirigeix col·leccions literàries que recuperen peces descatalogades. És membre de les societats científiques Societat Verdaguer i Societat Narcís Oller, i del col·lectiu Escriptors del Camp de Tarragona. Del 2007 al 2015 ocupa diversos càrrecs de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Documentació de l'arxiu personal de l'autor.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autor.





--------------------