Carles Torner
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Carles Torner i Pifarré neix a Barcelona el 27 de març de 1963. Estudia a l'escola "Aula", on Jordi Sarsanedas va ser el seu professor de literatura francesa durant el batxillerat. Comença diverses carreres universitàries –Medicina, Teologia, Pedagogia– però en aquella època no n'acaba cap. Als vint anys guanya el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb el recull A la ciutat blanca (1984) i el mateix any rep el premi de poesia Carles Riba per Als límits de la sal (1985), prologat per Marià Manent.

El 1986 és elegit, en una assemblea internacional a Lovaina, president del Moviment Internacional d'Estudiants Catòlics. Aquest càrrec l'obliga a traslladar-se a París, i coneix l'univers de les organitzacions internacionals, intervé a la UNESCO i a la comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, i passa llargs períodes a l'Àsia i Amèrica Llatina, fins que torna a Catalunya el 1992. Fruit d'aquests anys de viatges, publica un poemari el 1990, L'àngel del saqueig, i un assaig sobre les relacions internacionals, El principi acollida. Sobre el diàleg intercultural (1995).

Retroba el mestratge de Jordi Sarsanedas, president del PEN català, en incorporar-se a la junta de l'entitat després del congrés internacional del PEN de Barcelona, el 1992. Implicat, en nom del PEN, en l'ajut a escriptors víctimes de la guerra de Bòsnia, col·labora activament a la premsa i edita l'assaig col·lectiu La victòria pòstuma de Hitler (1995), amb articles de diversos intel·lectuals francesos, bosnians, croats i dissidents serbis. És coorganitzador de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics de Barcelona del 1996, al final de la qual és elegit –per una setantena d'organitzacions internacionals i entitats acadèmiques— per presidir un comitè que proposa activament a la UNESCO que proclami una Declaració Universal de Drets Lingüístics, amb el suport d'escriptors i dirigents d'organitzacions com els premis nobel Octavio Paz, Wislawa Szymborska, Rigoberta Menchú o José Ramos Horta.

També per al PEN internacional, participa en diverses missions en defensa d'escriptors empresonats, entre els quals el peruà Yehude Simon Munaro, alliberat arran de la fi del règim d'Alberto Fujimori el 2000 –i, el 2008, nomenat primer ministre del Perú–, o la periodista russa Anna Politkòvskaia, convidada dues vegades a Barcelona pel PEN català. Aquesta tasca el durà a organitzar, per al PEN, en el marc del Fòrum 2004, una conferència internacional sobre els escriptors empresonats o perseguits arreu del món, inaugurada per Salman Rushdie, per a la qual coordina l'edició de l'informe Antiterrorisme, escriptors i llibertat d'expressió.

Fruit d'aquesta experiència internacional, publica el 2005 un llibre a cavall del relat i l'assaig, L'arca de Babel, en forma de cartes escrites a trenta-cinc dones estrangeres –de Sarajevo a Timor Oriental, i de Seül a Medellín–. També dirigeix el volum Catalunya No Governamental, sobre la participació de les ONG catalanes a la governança.

Crític de cinema del diari Avui del 1993 al 1996, culmina els estudis de Ciències de l'Educació amb una tesi doctoral a la universitat de París VIII sobre la pel·lícula Shoah, de Claude Lanzmann. La tesi el duu a publicar en francès Shoah, une pédagogie de la mémoire, el 2001. Arran de la traducció catalana del llibre, el 2002 s'estrena finalment la pel·lícula Shoah a Barcelona; el 2005 es publica una versió sintetitzada del llibre en castellà. Aquest primer llibre escrit en francès el porta a acceptar l'encàrrec d'escriure el 2002 un llibre d'entrevistes al bisbe Chiapas Samuel Ruiz, Comment les indiens m'ont converti (que es traduirà tot seguit al català i el castellà).

Publica el conte infantil Noaga i Joana (1997), amb il·lustracions de Joma, per a una campanya d'Intermón a les escoles, amb traduccions al castellà, èuscar i gallec.

El 2004 deixa les seves funcions al PEN internacional en ser nomenat cap de l'àrea d'Humanitats i Ciència de l'Institut Ramon Llull. Ha estat director del programa acadèmic de la cultura catalana com a convidada d'honor a la fira del llibre de Guadalajara del 2004, i del programa literari presentat a la fira de Frankfurt del 2007. L'equip que dirigeix a l'IRL ha coordinat l'edició de l'informe internacional sobre les traduccions Ser traduït o no ser, que analitza els obstacles que troben les literatures europees per a ser traduïdes a l'anglès, i l'obra Carrers de Frontera, que dóna una visió àmplia i detallada del diàleg, al llarg de dos segles, entre les lletres catalanes i alemanyes. És director de la revista Transfer. Journal of contemporary culture.

Va ser curador, amb Jaume Subirana, de l'antologia Poemes amb àngel (1997). En la seva poesia hi ha un marcat protagonisme la reescriptura dels textos bíblics, i aquest plantejament el duu a escriure la novel·la L'estrangera (1997), on recrea el llibre de Rut en el context de la immigració dels anys noranta a les grans capitals europees. Al mateix temps ha publicat anàlisis dels ressons bíblics en la poesia de Narcís Comadira, Salvador Espriu i Jordi Sarsanedas.

Lectures de Salvador Espriu, publicat el 2004, recull sota la seva direcció articles de poetes, escriptors i estudiosos de l'obra del poeta de Sinera de diverses generacions i estils, que hi analitzen un dels seus poemes. El 2008 publica el poemari La núvia d'Europa, que conté el poema llarg "Destraduir Europa", que havia aparegut primerament en una intervenció feta al "Cafè Europa" del festival Kosmòpolis de Barcelona del 2004 (Reduccions, setembre 2005). Arran de la sortida del llibre obre el blog "La núvia d'Europa".



--------------------



L'autor amb Jordi Sarsanedas, al congrés internacional del PEN a Santiago de Compostela, el 1993.
+ ampliar






Carles Torner i José Ramos Horta, l'any 1995.
+ ampliar






Carles Torner amb Aureli Argemí i Rigoberta Menchú, en una presentació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, 1998.
+ ampliar






L'autor amb Salman Rushdie, durant la inauguració de la conferència internacional "El valor de la paraula", l'any 2004.
+ ampliar






Gabriel García Márquez, Juan Goytisolo i Carles Torner, a la fira del llibre de Guadalajara, el 2004.
+ ampliar






Fotografia de l'acte de presentació del programa literari de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt, l'any 2007.