Ferran Torrent
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Ferran Torrent Llorca neix a Sedaví, comarca de l'Horta, el 30 de maig del 1951.

"A casa meua jo era el que, davant la xemeneia, a les llargues nits d'hivern, o bé sota el porxo en una nit primaveral, assumia la responsabilitat d'entretenir els components de la família, el xai inclòs. Era molt pesat, francament. Hi havia dies que tothom escampava el poll fugint de mi. A més, feia trampa. De vegades plagiava fragments de narracions de Jules Verne, les retocava una mica i les explicava amb una increïble pompositat. Per sort, entre la meua família la lectura no ocupava un lloc preeminent i cap dels membres se n'adonava de la martingala creadora." (Escriptor del mes. Abril 1996. Institució de les Lletres Catalanes)

Comença la carrera de Dret, però la deixa i comença a treballar com a representant comercial i després en altres oficis. Més tard treballa com a redactor, i des de l'èxit de les primeres novel·les, es dedica a la tasca d'escriptor i periodista.

La primera novel·la, La gola del llop (1983), l'escriu en col·laboració amb Josep Lluís Seguí. L'any següent publica No emprenyeu el comissari, que amb uns índex de venda insospitables marca l'inici de l'èxit com a autor de novel·la negra. El periodista Hèctor Barrera i el detectiu Butxana, personatges centrals d'aquesta novel·la, apareixeran novament en les següents novel·les, Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1987), premi dels lectors d'El Temps del 1988, Cavall i rei (1989) i L'any de l'embotit (1992). L'any 1994 surt publicada l'autobiografia novel·lada Gràcies per la propina, premi Sant Jordi de novel·la del mateix any. Continua la seva producció amb títols com La mirada del tafur (1997), Semental, estimat Butxana (1997), escrita juntament amb Xavier Moret, L'illa de l'holandès (1998), Cambres d'acer inoxidable (2000) i La vida en l'abisme (2004), publicada simultàniament en català i en castellà, finalista del premi Planeta.

Amb la novel·la Societat limitada (2002) rep els premis Joan Crexells de narrativa (2002), Premi Nacional de la Crítica (2002), Crítica Serra d'Or (2003) i Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2003). Aquesta novel·la incia una trilogia dedicada a les trames de corrupció i els jocs d'interessos entre la classe política, l'empresarial, els caps de policia i els periodistes a la ciutat de València, que continua amb Espècies protegides (2003) i Judici final (2006). Només socis (2008), és una novel·la que ret homenatge a molts dels seus personatges més coneguts, com Toni Butxana, el comissari Tordera, Juan Lloris o els germans Torres. En la novel·la Un dinar qualsevol (2015) apareixen personatges reals, com ara Paco Roig, barrejats amb d'altres de ficticis, com un alter ego de l'autor, un periodista que vol descobrir la veritat del modus operandi a la ciutat de València.

També cal fer esment de Tocant València (1995), on a través de diverses cròniques, reportatges, entrevistes i articles dóna la seua visió sobre la societat valenciana; i un llibre a mig camí de la narrativa i el llibre de viatges, Living l'Havana (1999). Pel que fa al teatre, juntamet amb Carles Alberola ha escrit les obres inèdites O tu o res, estrenada a Albalat de la Ribera el 1991, i Nit i dia, estrenada a València el 1993.

Aconsegueix un estil personal, un llenguatge directe i incisiu, i unes dosis d'humor que donen coherència als argots del gènere. Segons Àlex Broch, utilitza "una llengua força àgil que és rica en expressió popular, enginyosa en la caracterització, ràpida en el diàleg, moderna en l'adjectivació, aguda i divertida en les comparacions". I Jaume Fuster ens diu: "Aquesta és la gran aportació de Torrent: la normalització d'escriure novel·la –i novel·la de gènere– des del País Valencià per a tots els Països Catalans. I, és clar, la torna de l'èxit que l'ha convertit en un dels escriptors més llegits. I encara una altra aportació transcendent: tot això sense renunciar al registre lingüístic propi, amb les variants valencianes que fan dels seus textos un retrat de primera mà dels usos reals del parlar de l'Horta i de la ciutat de València."

Ha participat en la redacció de guions per a ràdio, televisió i cinema. També col·labora amb articles i cròniques per a la premsa escrita, com El País, El Periódico, El Punt Avui, i participa esporàdicament en debats en diverses televisions públiques. Des de fa anys se'l pot escoltar al programa La primera pedra de l'emissora de ràdio Rac1.

Quatre de les seves novel·les han estat adaptades al cinema: Francesc Bellmunt adapta i dirigeix Un negre amb un saxo (1989) i Gràcies per la propina (1997); Sigfrid Monleón adapta i dirigeix L'illa de l'holandès (2001), guanyadora entre d'altres del premi Goya al Millor Guió Adaptat del 2002, i Ventura Pons adapta i dirigeix La vida abismal (2007).

Té obra traduïda a l'alemany, el castellà, el francès i l'italià.



--------------------