Francesc Trabal
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Comentaris d'obra

"El llenguatge de Trabal és bàsicament cinematogràfic en les imatges, visual en les situacions i els moviments. El seu estil és detallista en les descripcions de reaccions i d'ambients, fruit, ben segur, d'un temperament curiós i observador. Àgil en el suggeriment per mitjà de detalls simples i encertats, és un escriptor de llenguatge elegant i modern. [...] Pel que fa al desenllaç de les seves històries, no crec que, com insinua Joan Fuster, Trabal sigui impotent per a donar una solució versemblant als seus relats, sinó que, ben al contrari, aquests finals inversemblants semblen al lector absolutament conscients, volguts i buscats. I és precisament aquesta característica de voluntarietat en la inversemblança que, juntament amb l'intel·lectualisme de la ficció, amb la tècnica cinematogràfica i amb la cura que té per la pròpia obra literària com a tal, converteix Trabal, si no en un autor pròpiament avantguardista, sí en un escriptor que supera la tradició del noucentisme i ofereix una possibilitat de lectura a diversos nivells."

(Dolors Oller. "Francesc Trabal novel·lista", Serra d'Or, núm. 167, agost 1973)

* * *

"La Colla de Sabadell, especialment, Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal, durant la guerra civil van participar activament en la creació i la gestió de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, el Servei de Biblioteques al Front i la Institució de les Lletres Catalanes i van ser peces fonamentals per al manteniment de les institucions cultural del país —o del que en quedava— fins al darrer moment.

L'any que ve, un llibre d'acudits il·lustrats, de traç deliberadament maldestre i d'aparença gratuïta, que firmava Francesc Trabal, si bé va convidar a col·laborar-hi amb un dibuix cadascun dels components de la Colla. L'humor d'en Traball es basava sobretot en una percepció molt selectiva de la gestualitat i la parla col·loquial, des de l'obvietat a cert automatisme retòric, que oferia fora de context si no era un dibuix de traços infantilitzats, volgudament desmanyotats, que produïen l'efecte d'un estirabot o d'una provocació."

(Miquel Bach. "Una Mirada indiscreta", Nexus, núm. 22, juliol 1999)

* * *

"Francesc Trabal va viure en una època apassionant per a reflectir una sèrie de canvis en les relacions personals gràcies a certs elements tecnològics. Ja feia anys que corrien els trens, la llum elèctrica tenia certa veterania, els cotxes ja havien fet uns quants quilòmetres de rodatge... Era l'època que permetia dibuixar a les novel·les aquestes noves situacions: el protagonista que a cop d'accelerador s'allunya d'una tirada fins a vuit-cents quilòmetres i que després prossegueix incansable el trajecte per Europa, en ràpida fugida. Però amb una ràdio que, quan ensopega un vals, li porta records, tal com n'havia portat a Helena, l'altra protagonista, unes hores abans. Música d'ones hertzianes que compassava els sentiments de dues persones separades per una immensitat... Gent que fuig en solitari gràcies al cotxe, gent que es retroba gràcies al telèfon, gent que sent com el tren s'allunya o, al contrari, el porta a la destinació desitjada. Personatges, en definitiva, que Trabal posava en el tauler de joc i que sometrà a les noves regles. Amb uns mitjans tecnològics que feien desaparèixer el sentit pretèrit de temps o d'espai."

(Xavier Duran. "Trabal: contra el temps i la distància", Serra d'Or, núm. 481, gener 2000)

* * *

"Calders i Monzó recullen entre d'altres l'herència de Trabal. Pere Calders n'eixampla les tècniques i l'estil narratiu, integrant però, els elements sobrenaturals o sobrerealistes de tal manera que el lector no arriba a considerar-los estirabots ni preses de pèl, sinó allò que només el geni de Calders ha estat capaç de copsar. Monzó, un dels nostres millors escriptors actuals, també valora, gaudeix i interioritza Trabal: en Quim Monzó, els estats febrils, que són gairebé sempre el motor que mou els personatges del món de Trabal, s'han convertit en Benzina (excel·lent i encara poc valorada novel.la de Monzó) i si les primeres pàgines de Temperatura són part de l'erotisme més refinat de la literatura catalana, La magnitud de la tragèdia comença amb un erotisme revulsiu, reflex d'una societat on, per a molts, fer l'amor no té més importància que prendre's un got de llet o té tanta importància com prendre's el cafè amb llet en despertar-se."

(Meritxell Sales. "Trabal: el centenari que es va perdre", Avui, 9 de novembre de 2000)

* * *

"Trabal no ha perdut ocasió d'incitar, durant tot el conflicte i des de diferents plataformes i publicacions periòdiques, a la responsabilitat i, doncs, a les formes de lluita practicables des del "front cultural". Ell mateix, n'és un exponent de primer ordre, tant per la seva activitat dins els organismes de cultura constituïts en el període com per la direcció i el sentit que va donar a la intervenció d'un col·lectiu força significatiu d'escriptors."

(Maria Campillo. "Actuació civil durant la guerra i l'exili", dins Centenari Francesc Trabal 1899-1999. Barcelona: Institució de les Lletres catalanes, 2001)



--------------------



Coberta del llibre L'home que es va perdre.
+ ampliar






Coberta del llibre Quo vadis, Sànchez?
+ ampliar