Autors i Autores

Antoni Vidal Ferrando

L'autor llegint el diari.
Blai Bonet amb l'autor.
L'autor amb Miquel Martí i Pol i Ponç Pons.

Biografia

Antoni Vidal Ferrando neix l'any 1945 a Santanyí, un poble del migjorn de Mallorca. De petit va ser un nin malaltís, que va haver de fer moltes hores de repòs involuntari, durant les quals combatia l'avorriment i la soledat amb la lectura.

Fill d'una família humil, la seva riquesa d'infant són els nombrosos llibres que li duen, des de Barcelona, un matrimoni català d'enquadernadors, que vivien al carrer Provença i que, abans del turisme de masses, anaven a acampar, cada estiu, a una petita cala santanyinera d'aigües diamantines. Gràcies a aquells amics, abans de complir els deu anys ja coneix els viatges de Gulliver o les històries de Sherezade.

Mentre prepara la revàlida del batxiller elemental, escriu el primer poema. Aviat entra en contacte amb el farmacèutic del seu poble, i mestre de bona part dels escriptors mallorquins de la generació de 1950, Bernat Vidal i Tomàs. Aquest l'encamina cap a l'amor al seu país i a la llengua catalana.

El 1961 coneix Blai Bonet, el gran poeta de Santanyí, que aleshores vivia a Barcelona i només anava al poble durant les vacances. Blai Bonet li contagia la seva immensa ambició literària.

Quan tenia devuit anys, aprova les oposicions de mestre i el destinen a Maó (Menorca). Allà, durant tres cursos, participa en moviments d'agitació cultural i d'oposició a la dictadura. Mentrestant, es matricula com a alumne lliure a la Universitat de Barcelona. Volia estudiar filologia, per tal de potenciar la seva vocació d'escriptor. Va ser un període d'il·lusions i de poemes inèdits, que, molt més endavant, li inspira un dels seus llibres: Cartes a Lady Hamilton (1990).

El 1967 torna a Mallorca. Aquell retorn el desorienta. Se sent insegur i massa allunyat de les fonts de la llengua i de la qualitat dels seus autors preferits. Així, es comença a replantejar el propi compromís amb la poesia. A més a més, el 69, Bernat Vidal i Tomàs té un infart cerebral que el deixa greument incapacitat fins que mor, dos anys després. Una constant autocrítica i la mort del mestre són la culminació d'una crisi de les seves inclinacions literàries, iniciada des que havia abandonat Menorca.

A poc a poc, i amb intermitències, continua els estudis universitaris. Tot i que, en traslladar el seu expedient a Palma, per raons acadèmiques, s'ha d'especialitzar en història general, en contra d'aquella intenció inicial de fer-ho en filologia.

Entre casar-se, acabar la carrera i tenir dos fills, passen quasi deu anys. El 1978, amb el títol de llicenciat a la butxaca, es lliura amb passió a la investigació, a la divulgació i a la didàctica de la història de Mallorca.

Fins que arriba el Nadal del 84. Aleshores, després d'un llarg parèntesi de més de tres lustres, i per raons circumstancials, escriu un poema que li canvia radicalment la vida. Fins al punt que, cinc anys després, ja havia publicat cinc llibres, tots premiats a importants certàmens literaris: El brell dels jorns (1986), Racó de n'Aulet (1986), A l'alba lila dels alocs (1988), Els colors i el zodíac (1990) i Cartes a Lady Hamilton (1990).

Cap de cantó (2004), Gebre als vidres (2012) i Aigües desprotegides (2018) són els darrers fruits de la seva maduresa poètica. L'any 2008 es publicà tota la seva poesia en un sol volum Allà on crema l'herba: Obra poètica (1986-2007).

L'any 1994, amb la publicació de la novel·la Les llunes i els calàpets, inicia una trilogia sobre la Mallorca del segle XX, que continua amb La mà del jardiner (1999) i que culmina amb L'illa dels dòlmens (2007). El 2015 les tres novel·les apareixen reunides en un sol volum amb el títol de Cicle d’Almandaia.

L'any 2010 publica el dietari Amors i laberints, Premi Faula de la crítica.

El 2013 el recull de narracions Els miralls negres i el 2016 la novel·la breu La ciutat de ningú.