Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. Mestre de professió, la seva obra poètica parteix de la seva identitat illenca per a construir un discurs sobre l'ésser humà contemporani. Com a poeta ha guanyat els premis Ausiàs March (1985), Ciutat de Palma (1985 i 1995), el Cavall Verd - Josep Ma. Llompart de la crítica (1993), i la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1994), entre d'altres. Dels seus llibres podem destacar Calvari (1992), El batec de les pedres (1995), Cap de cantó (2004), Gebre als vidres (2012) i Aigües desprotegides (2018). Els últims anys han vist la llum diverses antologies poètiques, entre elles El jardí de les delícies (2005), en edició bilingüe català-castellà, i A cops de ferro i àlgebra (2005), a cura de D. Sam Abrams. El 2008 es publicà tota la seva poesia en un sol volum, Allà on crema l'herba: Obra poètica (1986-2007).

Com a narrador s'ha de recordar la seva trilogia sobre la Mallorca del segle XX, iniciada amb Les llunes i els calàpets (1994) i completada amb La mà del jardiner (1999), premi Sant Joan de novel·la i L'illa dels dòlmens (2007), premi de la crítica Serra d'Or. Cal destacar també el seu dietari Amors i laberints (2010).

Durant un temps s'ha dedicat a la història i, de resultes d'aquesta etapa han sortit alguns assaigs, el més important dels quals és La població i propietat de la terra en el municipi de Santanyí (1868-1920).

Actualment viu a Santanyí, la terra dels seus somnis, on va tenir com a mestres els poetes Blai Bonet i Bernat Vidal i Tomàs.

El 2017 l’Ajuntament de Santanyí va crear el Premi Antoni Vidal Ferrando de narrativa, que es va concedir per primera vegada el 2018. El 2023 rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l'AELC.
Actualització: Carme Ros.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.