Ester Xargay Melero (Sant Feliu de Guíxols, 1960 – Palamós, 2024). Poeta i artista visual.

Criada i educada fins als divuit anys a França, on entra en contacte amb els moviments d’avantguarda gràcies al centre d’experimentació artística Maison de la Culture de Bourges. Xargay torna a Catalunya i llavors coneix Carles Hac Mor, que esdevé la seva parella artística i sentimental, i es llicencia en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona.

Xargay es dedica principalment a la poesia en qualsevol de les seves formes: exposa en diversos centres i institucions, participa en nombrosos festivals i publica plaquettes (Els àngels soterrats, 1990; Les flaires del galliner, 1993; Ainalar, 2005, etc.), llibres de poesia (Darrere les tanques, 2000; Trenca-sons, 2002; Salflorvatge, 2006; Aürt, 2009; Infinitius, 2017; Desintegrar-se, 2019, etc.), teatre (Tirant lo Blanc la o La perfecció és feixista o La construcció del socialisme, 2000) i narrativa (Carabassa a tot drap o Amor lliure, ús i abús, 2001, amb Carles Hac Mor).

L’autora, interdisciplinària, treballa la creació artística en l’àmbit sonor i audiovisual, la performance i el happening. També fa d’activista i gestora cultural, col·labora en mitjans escrits i tradueix del francès. Durant anys és programadora en cap del festival Barcelona Poesia i del cicle de recitals Poesia als Parcs, realitzat als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i des del 2020 dirigeix el Centre Cultural La Pahissa del Marquet-Arts-Lletres-Natura. 

Xargay mor el 2024 i, l’any 2025, l’Ajuntament de Juneda i el Centre de les Arts i la Memòria de Ponent creen el Premi Ester Xargay de Videopoesia en homenatge seu.

Va ser sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Pàgina elaborada per Cinta Paloma per a l’AELC. 
Documentació: A un revolt de la sendera (2021), amb edició a cura de Caterina Riba i Jaume Coll Mariné.
Fotografies: AELC / Carme Esteve.