Antisociolingüística

Solé i Camardons, Jordi
juliol del 2002

Ho hem de reconèixer, no hem acomiadat com calia Zaplana, la seva ingent tasca de marginació i destrucció de la cultura del País Valencià i la feinada que s'ha pres maniobrant contra la unitat dels països catalans ha estat digna d'un comiat sonat.Una petita part de la llista d'actuacions contra la cultura i contra la intel.ligència inclouria l'exclusió del curriculum de secundària de llengua valenciana d'autors catalans universals com Ramon Llull o Josep Pla o Mercè Rodoreda o Pedrolo o qualsevol altre que no hagués nascut -racisme cultural- dins el levante espanyol; ha estat promotor de projectes antiecològics com el Pla hidrològic o d'excessos que han endeutat el país com Terra Mítica o la ciutat de la Ciència, ha espanyolitzat i trivialitzat al màxim canal 9. De fet, sembla que l'única concepció que té de la cultura o la ciència és el de mostruari museístic, ja que quan es tractava de ciència lingüística va ignorar la preciosa unitat de la llengua catalana de Salses a Guardamar i imposà llistats de paraules dialectals com a "genuïnament valencianes" però que en realitat formen part d'isoglosses que abracen zones de diverses regions catalanes (el 90 % dels 213 mots imposats estan inclosos en el diccionari de l'IEC), però que això sí de vegades s'allunyen de les formes més conegudes i reconegudes del català estàndard, del català comú i del bon criteri interdialectal (agarrar, espentar, gasto, perjuí, prunyó...).

Zaplana va retirar, abans de marxar a Madrid, la subvenció de 300.000 ptes a l'AELC mentre que atorgà 25 milions (de ptes) a l'Associacion Valenciana de Críticos Literarios; ha insultat la memòria del valencià més lúcid del segle XX, Joan Fuster, arraconant el seu llegat bibliogràfic i intel·lectual, per no parlar del maltracte a altres escriptors com Enric Valor... No ha volgut fotre el camp sense que l'ajuntament d'Alcoi suprimís les fantàstiques Jornades de Sociolingüística d 'Alcoi que se celebraven des de feia 10 anys i hem hagut d'assistir a l' espectacle de l'alcalde del PP qualificant els participants a les Jornades de "delinqüents que haurien de passar per comissaria". Eren els mateixos dies que l'amo del bigoti que l'ha triat per ministre proposava il·legalitzar partits com en temps de Franco.Pocs dies després va prohibir la presència d'alcaldes valencians del PP a l'acte d'homenatge de les universitats dels països catalans al pare Miquel Batllori; durant els darrers anys ha fet mans i mànigues per impedir que a la plaça de bous de València Acció Cultural hi pogués organitzar actes culturals. Es tracta d' una batalla contra la cultura, contra la intel·ligència: un genocidi lingüístic de nova planta que té el millor aliat en l'Estat. Ara bé, potser l 'invent més polit de Zaplana ha estat la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que havia d'acabar amb les batalles lingüístiques al País Valencià, que ha reconegut, gran meravella!, el mateix que sempre ha reconegut la RAE: la unitat de la llengua catalana, però no ha fet res per contribuir a la normalització lingüística ni ha denunciat cap dels fets esmentats.

Sembla que hem fet un gran pas: del desprestigiat secessionisme lingüístic que negava barroerament la unitat del català en l'època del bunker barraqueta ara hem passat a un més subtil secessionisme sociolingüístic (Secessionisme i rebaixes sociolingüístiques, Diari de Balears, 11-7-02), directament adreçat a la integritat de la comunitat lingüística catalana. Zaplana també hauria signat de grat la maniobra que hem hagut de patir a Mallorca, amb el nou pla d'estudis de les especialitats de Magisteri que redueix els crèdits per a l'ensenyament en català, com va denunciar la professora Rosa Calafat en el discurs de la diada del Pi de les tres branques. Però sembla que han trobat la solució perfecta, diuen que els alumnes ja realitzaran cursos de reciclatge en llengua catalana, quan calgui, com en els millors temps del voluntarisme. Què se'n fa de la necessitat d'ús element bàsic de l'ús lingüístic en totes les nacions lingüístiques normalitzades? i del prestigi de la llengua catalana? Si s'ha de fer català com un sobreesforç afegit fora del curriculum obligatori la percepció de la utilitat del català també trontollarà. Necessitat d'ús, prestigi lingüístic, percepció de la utilitat d'ús, són conceptes bàsics de l'assignatura de Sociolingüística, que fins ara era obligatòria per als estudiants de Magisteri, però ara ha passat a ser simplement optativa. Per què carai han de fer sociolingüística els mestres? Per què atabalar-los ajudant-los a entendre la realitat sociolingüística del país on viuen i on exerciran? Que hi ha cap relació entre l'ús social de la llengua i la carrera de mestre?

Més preguntes: hi ha alguna assignatura més necessària que la sociolingüística per als mestres que han de viure en una nació en permanent procés de substitució lingüística i en constant pressió per part d 'un Estat que ignora i desnormalitza amb la sola seva existència l'ús del català? En plena batalla desarmem els nostres futurs formadors? Haurem de treballar només a cops de rondalla i ciri a la mà? Podríem resumir totes aquestes preguntes en una de sola: és massa agosarat relacionar la política zaplanesca, la liquidació de les Jornades de Sociolingüística a Alcoi i el cas de la Sociolingüística i els crèdits de català a Magisteri de Mallorca?

En tots els casos hi ha un rerafons de mentalitat imperialista, antisociolingüística, deslleialtat lingüística, pinzellades d'autoodi local i sobretot l'omnipresència d'un Estat que juga a espanyolitzar tan com pot amb Operacions triunfo, seleccions de futbol, operacions Perejil i quan pot també liquida les mostres de resistència i intel·ligència sociolingüística. Recordem el que deia Joan Fuster: "o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble".

Jordi Solé i Camardons és l'autor del "Diccionari de sociolingüística"