Inauguració de la Biblioteca Jaume Fuster

Canela, Mercè
novembre del 2005

Bon dia a tothom.

En primer lloc, volia disculpar Jaume Pérez Montaner, President de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que no ha pogut assistir avui a aquesta inauguració. Ell, juntament amb la major part dels membres de la Junta de l’Associació d’Escriptors, es troba a Girona, on se celebra la XXII edició del Galeusca, una trobada d’escriptors gallecs, bascos i catalans que va néixer l’any 1984, a iniciativa de la nostra Associació. Un dels molts projectes en què en Jaume Fuster va participar activament.

M’ha correspost a mi parlar en nom de l’Associació, però, en el fons, avui m’agradaria molt no ser aquí, davant vostre, en la inauguració de la Biblioteca Jaume Fuster. M’agradaria no ser-hi, perquè el que voldria és que hi fos ell, en Jaume. Voldria que estigués aquí parlant en nom de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, felicitant-se perquè a Barcelona hi ha una nova biblioteca pública i perquè l’Ajuntament de la ciutat, de la seva ciutat, l’ha batejat amb el nom d’algun escriptor o escriptora de prestigi reconegut i amb una sòlida obra literària. Exactament el que ha estat ell. M’agradaria que, en lloc d’estar recordant en Jaume, el tinguéssim aquí. Que poguéssim continuar gaudint de la seva capacitat creadora, de la seva energia, de la seva empenta, de la seva ironia, del seu enorme sentit de servei cap al seu país, la seva cultura, la seva llengua; que poguéssim continuar gaudint de la seva infatigable capacitat d’organitzar, de pensar nous projectes, de tirar-los endavant, d’engrescar-nos-hi a tots plegats.

El nostre país, la nostra llengua, la nostra literatura, li deuen moltes coses, a en Jaume. Ell va ser un dels principals responsables del Congrés de Cultura Catalana en el seu àmbit literari, i va tenir un paper fonamental en la creació, l’any 1977, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser el primer Secretari i també, a partir de 1995, el President, càrrec que exercia en el moment de la seva mort. Si es va implicar tan a fons en aquests projectes i en molts altres, és perquè estava convençut de la importància del treball col·lectiu, de la importància d’aplegar esforços, d’organitzar-se, de col·laborar, de perseguir objectius no tan sols individuals, sinó que anessin més enllà, que servissin a la societat, que la fessin créixer, que ens fessin créixer.

Ens va donar tant, que d’alguna manera és com si encara el tinguéssim al costat i continués treballant amb nosaltres. Per això, fa un any, quan vam saber que s’estava construint una nova biblioteca a Barcelona, Jaume Pérez Montaner va demanar formalment, en nom de l’Associació d’Escriptors, al senyor Ferran Mascarell, Regidor de Cultura de la ciutat, que la nova biblioteca portés el nom de Jaume Fuster. Una petició que de seguida va ser ben acollida.

Sens dubte, aquesta és una de les millors maneres de recordar en Jaume, i estem segurs que és una de les que a ell més li hauria agradat. I, com deia Jaume Pérez Montaner en la seva carta, que la ciutat de Barcelona l’honori i el recordi posant el seu nom a una de les seves biblioteques públiques reverteix positivament en la nostra vida social i cultural.

En nom de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, dono les gràcies a l’Ajuntament per haver fet seva la nostra proposta i desitgem que la biblioteca Jaume Fuster es converteixi en un nou motor de la nostra vida cultural, un motor ple de l’energia i del sentit de servei que va tenir l’home que li dóna nom.

Moltes gràcies.

Mercè Canela, membre de la Junta de
l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Barcelona, 13 de novembre de 2005