Sant Jordi es menja el Drac

Alfred Bosch, Gemma Lienas, Baltasar Porcel, Carme Riera, Robert Saladrigas, Isabel-Clara Simó i Emili Teixidor.
maig del 2004

Els que signem a continuació entenem que la cultura i la literatura en català passen per un moment crític, no pel que fa al nivell de creació, però sí pel que respecta a la projecció pública. Creiem que l’esperit de Sant Jordi, com a festa del llibre en català, s’ha convertit en el símptoma més evident dels riscos que amenacen la nostra literatura.

El nus de la qüestió segurament té a veure amb la relació particular que s’ha establert entre la indústria del llibre i els mitjans de comunicació. Molts escriptors veiem amb preocupació com el món del llibre deriva cap a un escenari més aviat frívol. La situació lingüística del nostre país agreuja el problema, ja que l’esmentada deriva és més forta que no pas en les lletres castellanes, on la literatura compta amb un suport decidit d’institucions, mitjans i empreses.

No recordem que mai s’hagi viscut un fenomen comparable de banalització de l’univers del llibre català. El món editorial es veu incapaç de reaccionar davant l’impacte dels mitjans; molts mitjans estan atrapats per la immediatesa de les audiències; i les institucions s’inhibeixen del paper regulador i de les polítiques educatives que els han encomanat els ciutadans. Sovint s’invoquen les forces del mercat com a explicació, però és evident que tals forces no sempre respecten les normes del joc net.

Davant d’aquesta situació, reclamem l’atenció del Gremi de Llibreters, del Col.legi de Periodistes i el Consell Àudiovisual de Catalunya, i de la Generalitat de Catalunya. I demanem que es concertin un seguit d’accions elementals.

Separació de literatura i espectacle. Barrejar el suport (el llibre) i els continguts és arriscat: no tots els llibres aspiren a una projecció pública idèntica. Recomanem que s’aprofundeixi en la línia, aplicada ja aquest Sant Jordi en algun cas, de separar clarament la promoció d’obres que guarden intencions distintes i van adreçades a públics diferents.
 
Distinció d’idiomes i de modalitats. Tractar el llibre com un únic producte, adreçat al mateix públic, és confós i resulta ofensiu al criteri del lector. En les grans cultures europees es tendeix a distingir entre ficció, assaig i amb freqüència també l’anomenat llibre temàtic o miscel.lani. Demanem que es distingeixin idiomes i modalitats, en els balanços de vendes setmanals i també en els de les diades de Sant Jordi.
 
Regulació de la publicitat endogàmica. La campanya prèvia a Sant Jordi s’ha convertit, per a editorials i escriptors, en una mena de cursa electoral, però sense garanties a la lliure concurrència. Alguns mitjans promouen les firmes de la casa i discriminen les forànies. Els autors sense adscripció mediàtica perceben competència deslleial. Ningú trobaria ètic que un presentador de noticiaris, que tingués una fàbrica de sabates, publicités el seu negoci per antena. Per què es permet en el món del llibre? Demanem que es reguli la publicitat del llibre, i que es tingui especial cura amb la promoció encoberta.
 
Igualtat de tracte per al català. Caldria encarregar estudis sobre la presència del llibre en català i en castellà als nostres mitjans, públics o privats, i si es confirma que hi ha tracte desigual, demanem l’adopció de polítiques adequades. Els mateixos esforços que es destinen a potenciar la llengua catalana s’han de desplegar en la literatura catalana. No es pot exigir als escriptors abnegació lingüística i, a l’hora de la veritat, minoritzar l’autor en català.
 
Ordenament dels rànkings. Els còmputs de vendes que s’ofereixen als lectors són dispars i mai no aborden xifres reals de vendes. Reclamem la creació d’una agència central, computeritzada i auditada, que ofereixi les vendes reals i globals de llibres en català.

Pensem que tots els implicats, i de manera especial els creadors, editors, mitjans i institucions, hauríem de consensuar mesures bàsiques per a garantir un tracte digne, just i equitatiu per al llibre en català. Segur que els lectors ho agraïrien. Les idees que s’han exposat podrien servir com a base d’una discussió que ha de portar, sense dilació, a emprendre iniciatives concretes i urgents.

En el cas que no es produïssin progressos substancials, els autors que signem a continuació, i tots els que s’hi volguessin adherir, emprendríem les mesures que trobéssim adequades. I anunciem ja des d’ara que estem discutint la no-participació en la propera Diada del llibre, i en tota operació que no respecti el tracte digne, just i equitatiu que es mereix la literatura catalana.