Galeuska

Boada, Irene
El Punt desembre del 2003

Galeusca, que acaba de celebrar la seva vintena edició a Gernika, té la seva història. Va ser un pacte polític que es va fer a Barcelona l'11 de setembre de 1923, entre gallecs, bascos i catalans per coordinar les reivindicacions de totes tres nacions. Arran de l'acord entre els partits Estat Català, Acció Catalana i membres dels moviments basc i galleguista, també va ser anomenat Triple Aliança. A l'exili la comunitat catalana de Mèxic va renovar el pacte Galeusca entre exiliats i antics residents bascos, gallecs i catalans de diverses tendències polítiques.
En aquesta edició, diverses comunicacions s'han centrat en el tema de la memòria en les tres literatures. S'ha parlat sobre la feina que encara cal fer de desenterrar les atrocitats de la guerra i els abusos de la dictadura.
Malauradament, encara hi ha por de parlar de moltes d'aquestes coses. Més enllà del món polític, el món de la cultura té un paper fonamental a fer, en aquests temps adversos tant per a les lletres com per a la diversitat i la diferència, i cal que continuï, més que mai, denunciant la injustícia. A més, si el passat no es confronta i s'analitza, té una gran capacitat de perllongar un conflicte reforçant un sentiment de victimisme col·lectiu que pot fer més mal que bé. Però quan el dolor ha estat molt llarg, és difícil mirar endavant.
«És possible que no hi hagi altre record que el record de les ferides», diu el premi Nobel polonès, Csezlaw Milosz. L'estudi de la història és un tema clàssic en què alguns anomenen literatures postcolonials, no utilitzant colonialisme en el seu significat restringit sinó utilitzant-lo en un sentit més ampli d'agressió imperial de pobles els quals no se'ls ha permès desenvolupar-se i expressar-se amb normalitat.

Llarga experiència
Els anglosaxons tenen una llarga experiència en els estudis postcolonials, tractant les cultures dels països del que va ser el seu antic imperi, els països de la Common Wealth. Una de les característiques d'aquests pobles és la gran importància, per alguns de vegades obsessiva, que acostumen a tenir per estudiar la seva pròpia història. En el cas irlandès, per exemple, en l'actualitat existeixen diverses escoles historicistes com ara l'escola del revisionisme històric que s'enfronta amb maneres de veure la història més romàntiques o més tradicionals. Això, en l'àmbit universitari, però també al carrer podem trobar qualsevol taxista irlandès o qualsevol client a qualsevol pub fent les disquisicions més sofisticades de determinats moments del passat de l'illa.
En les reunions anuals de Galeusca, totes les conferències es fan en la llengua pròpia. Les llengües gallega i catalana són fàcils d'entendre per la majoria de la gent però la llengua basca no és possible per a molts dels assistents i algunes comunicacions s'han de llegir en forma traduïda. Però això no importa, perquè més enllà del vessant intel·lectual i acadèmic de la trobada, Galeusca és una trobada d'amics, de companys de viatge. Les nostres reunions també són moments de descans i celebració. Gallecs, bascos i catalans ens entenem massa bé, fins al punt que, com els bells amants, quasi no ens calen ni les paraules. És important que aprofitem aquesta comoditat que es crea entre nosaltres per continuar lluitant pel que van treballar els nostres exiliats a Amèrica. Aconseguir que les elits dirigents de l'estat no ens vulguin fer desaparèixer i assimilar més. Si durant tant de temps d'adversitats no ens hem resignat a morir, ara encara ho volem fer menys.
Alhora que volem mantenir i desenvolupar les nostres tres cultures, estem lluitant perquè altres cultures del món no desapareguin en mans d'una errònia idea d'universalisme de la nova globalització entès com a una única construcció feta a imatge i semblança dels EUA. Galeusca no s'acaba amb les tres nacions del món ibèric, continua amb molts altres pobles que, independentment del fet de ser grans o petits, volen continuar existint per seguir aportant diverses visions al calidoscopi que és el món del nou segle, que ho ha de ser de tots i per a tots.