Manifest a favor d'una cultura catalana que defensi la unitat de la llengua i la transparència en la gestió

maig del 2004

Davant les actuacions i les declaracions de l’actual Govern, els sotasignants, pertanyents a diferents àmbits artístics i a ideologies diverses, considerem que:

El tret distintiu de Catalunya és la seva cultura; aquesta cultura es manifesta en formes artístiques diverses però té com a entitat vertebradora la llengua. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Aquest és l’únic tret social que ens diferencia de la majoria dels països que ens envolten.
 
La cultura i la llengua catalanes tenen una extensió supraautonòmica. D’ençà de la constitució de l’estat de les autonomies ni l’estat espanyol ni els governs autonòmics no han fet res per mantenir aquesta unitat cultural i lingüística, sinó que n’han fomentat la fragmentació amb interessos partidistes. L’única defensa de la unitat cultural i lingüística ha estat feta des de les institucions acadèmiques, sense que els poders polítics n’hagin fet cap cas.
 
La projecció de Catalunya a l’exterior ha de passar per la difusió cultural i pel reconeixement de la nostra identitat lingüística sense menysteniment de les manifestacions plàstiques o musicals que tenen un llenguatge universal.
 
Després de vint-i-tres anys d’un govern autonòmic monocolor que va prometre que aquesta identitat cultural i lingüística seria el centre del seu interès, però que hi va esmerçar recursos del tot insuficients, el nou govern promet més recursos però la buida de tota mena de continguts. Sota l’excusa de ser més universals, som cada vegada més anònims, previsibles i adotzenats.
 
L’única garantia de funcionament democràtic de la gestió cultural és que sigui dirigida per professionals competents, elegits i consensuats pels sectors professionals. No es pot deixar aquesta gestió en mans d’administradors desconeixedors dels sectors, pel simple fet que tenen carnet d’un partit determinat.
 
Cal dotar econòmicament tots els àmbits de la cultura, en especial aquells necessitats d’infraestructures de base que són el futur del país: ensenyament i promoció de belles arts, música, cinema, tallers d’escriptura i traducció. Aquestes actuacions han de tenir una distribució territorial homogènia. Si els recursos són limitats cal destinar-los a les inversions segures i de futur i no als aparadors mediàtics de lluïment, a grans festivals o a focs d’artifici.

  •  

Per tant reclamem la democratització de la gestió cultural; l’increment urgent de recursos econòmics; una sòlida defensa de la unitat de la llengua i de la cultura catalanes i una promoció eficaç de les infraestructures pensades per al futur.