Harry Potter i l’exemple equivocat

Company, Salvador
febrer del 2002

Vull dir, abans de res, que em van semblar molt pertinents les reflexions sobre la unitat del català que va fer Toni Cucarella el gener passat en aquesta pàgina.

No puc dir el mateix, però, de l’exemple en què es basaven: l’adaptació al català occidental –en concret, a l’estàndard valencià del català–– de Harry Potter i la pedra filosofal que vaig fer a partir del català oriental ––barceloní– d’aquest llibre.

Abans de dir per què considere que l’exemple de Cucarella no era gens adient, haig d’indicar el que m’ha semblat una imprecisió del seu text: no és el mateix adaptar a un altre dialecte del català una traducció catalana –barcelonina– d’un llibre en anglès que adaptar un original escrit en català a un dialecte diferent de la mateixa llengua. «Si continuem per aquest camí, aviat seran traduïts al “valencià” Rodoreda, Calders i Quim Monzó», advertia Cucarella. ¿Seguia Joan Fuster aquest camí en sentit contrari quan, per raons de coherència lingüística en editar les seues Obres Completes, va publicar en l’estàndard oriental Les originalitats? ¿Ho feia Bromera, en l’altre sentit, en editar fa pocs anys la versió occidental d’aquesta obra? De fet, però, no cal passar de l’estudi introductori de l’edició de Bromera per a trobar un exemple de la mena de «traducció» que Cucarella es tem: em consta que la introducció a cura d’Antoni Martí Monterde es va «traduir» sense demanar-li permís.

Com ha indicat Bernat Puig–tobella, editor d’Empúries, en un article publicat a l’Avui, les vendes del Potter barceloní al País Valencià havien estat molt i molt minses, ja que els nostres xiquets i xiquetes havien triat massivament llegir el Potter– en castellà. Així doncs, calia triar entre el risc de fer «una nociva i perillosa diferenciació» (T. C.) dins del català i el fet que un extraordinari fenomen de literatura juvenil es continuàs acomplint de manera gairebé exclusiva en castellà en un dels territoris dels Països Catalans. Jo tinc clar què preferesc, i per això vaig acceptar l’encàrrec de l’esmentada adaptació. Potser així hi haja més possibilitats que un/a lector/a de Harry Potter al País Valencià siga un/a futur/a lector/a de Calders, Rodoreda, Fuster o Monzó.

Crec, a més a més, que si l’agonitzant secessionisme -blaverista o cap de les seues– futures mutacions volen prendre l’adaptació del Potter– com a estendard–, podem estar ben tranquils: la meua adaptació valenciana– és tan cata–lana com la traducció d’Empúries.