Harry Potter i la fragmentació del català

Cucarella, Toni
gener del 2002

Existeix una funesta tendència, per miopia o apocament, a reduir la unitat de la llengua catalana al terreny estricte de la normativa, com s'ha vist en la recent creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en què s'ha esgrimit com a argument de més pes per beneir-la que la majoria dels acadèmics són partidaris de la unitat del català, o això diuen ells. Però cal ressaltar que la llei de creació de l'AVL ha ocultat, mitjançant paràfrasi, el nom unitari, provocant que, independentment de la legitimitat sentimental de la doble denominació (valencià-català), s'hi fomente una interpretació fragmentadora, secessionista, en la mesura que dóna caràcter de llengua independent al "valencià" respecte del català, amb la qual cosa en comptes d'afavorir el futur de l'idioma el que s'hi fa és, contràriament, perpetuar el perniciós conflicte nominatiu.

Per defensar la unitat del català el problema que cal resoldre és el del nom, no el de la norma. La majoria d'usuaris lleials ja la teníem clara, la usàvem i s'havia consolidat; un progrés que ara es ressentirà, ja que la pretensió de l'AVL és promocionar una norma diferent "per a ús restringit i exclusiu de valencians". Esquivar o amagar la naturalesa unitària de la llengua, el nom comú, afavoreix la fragmentació lingüística i posa nefastos entrebancs a la normal circulació dels productes culturals en català en tots els seus territoris. Per tant no és solament en la norma on rau la necessària unitat de la llengua, sinó en l'enfortiment del seu mercat íntegre.

Per això és força preocupant que la novel.la Harry Potter i la pedra filosofal tinga en el nostre mercat dues versions, en català i en "valencià", ja que abona una perillosa i nociva diferenciació. Pensem quina seria la reacció si en espanyol se'n feren versions adaptades a l'andalús, al manxec o al murcià, o bé que igualment s'adaptaren a l'espanyol estàndard les obres de García Márquez, Juan Rulfo o la novel.la de Cabrera Infante Tres Tristes Tigres. Com sabem, les editorials angleses no adapten per al seu mercat les obres escrites per autors dels Estats Units o d'Austràlia. En canvi en català aquesta mena d'agressions no solament es permeten, damunt es justifiquen. Si continuem per aquest camí, aviat seran traduïts al "valencià" Rodoreda, Calders i Quim Monzó. I els autors valencians ens veurem obligats a publicar en dues versions: una en català i una altra "adaptada" per a l'àmbit administratiu valencià, si és que volem publicar en editorials valencianes, les quals, per poder rebre la consegüent subvenció de la Generalitat Valenciana hauran de sotmetre's als seus dictats diferenciadors.

En aquesta línia d'accions encaminades a propiciar la fragmentació del català, cal afegir-hi altres fets recents també reprovables: d'una banda, el decret de la Generalitat Valenciana que impedeix que autors i autores de la literatura catalana no nascuts al País Valencià puguen ser llegits per l'alumnat d'ESO i batxillerat, i d'altra que la conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya haja confeccionat llistes tancades de lectures obligatòries en què la presència d'autors i autores de fora del Principat és ínfima, per no dir ridícula.

Davant d'aquestes agressions, cal potenciar el nom i la idea imprescindible d'unitat per tal de consolidar una consciència lingüística única. És determinant per al futur del català que la nostra literatura no siga fraccionada per fronteres imposades pel conflicte nominatiu; és necessari que la nostra literatura tinga com a marc referencial i econòmic la totalitat dels territoris de parla catalana. Cal que la promoció de la creació cultural en català es pense en termes d'expansió i no de restricció: una llengua, una literatura, un mercat. Som 11 milions. La fragmentació d'aquesta xifra en mercats "regionals" és una temeritat que només pot ser abonada pels detractors -per acció o col.laboració- de la llengua (i la literatura) catalana.