Parlament d'Antònia Vicens el 29/7/04 al ple de l'Aj. de Palma en motiu de l'aprovació dels Premis Ciutat de Palma en castellà

juliol del 2004

Excel·lentíssima Sra. Catalina Cirer, batlessa de Palma, senyores i senyors.
Us parl en nom de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, del Pen Català, i de l’Obra Cultural Balear. M’acompanyen, aquí, a la sala, la secretària de la Junta Directiva de l’AELC, la senyora Lluïsa Julià, i el vocal per les Illes el Sr. Gabriel de la S.T. Sampol; els representants del Pen Català, Sr. Ramon Pla i Arxé, vice-president el Principat, Sr. Ponç Pons vice-president per les Illes, Sr. Biel Mesquida vocal per les Illes. El Sr. Sebastià Frau, President de l’Obra Cultural Balear, i també, per l’OCB el Sr. Bernat Sureda. A més de socis, sòcies, simpatitzants i amigues i amics.
Tots plegats som aquí per donar suport a la moció que presenta el representant del PSM en contra dels premis Ciutat de Palma bilingües. Juntament amb ell en demanem la revocació.
Pensem que aquest nou premi en castellà és una política d’agressió a la cultura catalana a les Illes.
La llengua catalana, malauradament, sense recursos estatals, sempre s’ha hagut de defensar de la llengua castellana, molt més poderosa.
És, creem, un deure de l’Administració defensar la llengua catalana i, d’aquesta manera, donar exemple de sensibilitat.
Perquè, convocar els Premis Ciutat de Palma bilingües, és un clar símptoma de les prioritats que deixen de banda la llengua més desassistida.
Li demanem, Sra. Cirer, que no fomenti, que no permeti, que no sigui còmplice de l’afebliment de la llengua catalana a la nostra illa.
Li pregam també diàleg.
Un diàleg que fins ara ens ha negat.
“Parlant clar s’entenen” diem els mallorquins.
Parlem-ne i do: perquè és mal d’entendre que l’Ajuntament hagi decidit modificar els premis Ciutat de Palma de poesia i de novel•la, sense abans haver escoltat i parlat i raonat amb els escriptors, els quals en són els veritables protagonistes.
No podem oblidar que d’ençà de l’estatut d’autonomia els premis CdP han estat sempre en català, es podria dir que han fet camí amb la democràcia, i, reintroduir un premi en llengua castellana als CdP significa tornar a la situació ja viscuda abans del 1979, amb un clar procés involutiu.
Permeteu-me, batllessa, que acabi amb uns versos –sé que estimeu la poesia- del poema de Josep M. Llompart “La profecia” un poema que clarament parla de la situació en constant agonia, en constant desfeta, de la identitat de la nostra illa. Diu, o plora Llompart:
“Jo dic que aquesta terra esdevindrà in incendi,
perquè ja n’està farta, del peus que la calciguen;
perquè cerca les velles paraules que cantava
i només troba un pou de silencis feliços.”

AELC, PEN Català, OCB.