Els llibres de poemes de la Fina Anglès són autèntics manuals de poesia. Primerament per donar-nos a entendre què és "la màgia que ens permet parlar d'una cosa sense anomenar-la", com ens diu ella mateixa.

També perquè ens introdueix en els aspectes més formals del gènere: la rima, la mètrica, el so i el ritme de les paraules (i aquí revela una altra de les seves passions, la música) que funcionen a la perfecció. I finalment perquè tè la capacitat d'apropar-nos als temes moderns a partir de composicions tradicionals: endevinalles i jocs de mans. Passareu una bona estona amb els vostres infants i aquest llibre i sobretot no perdeu l'ocasió (no crec que us sigui difícil) de compartir-los amb ella mateixa perquè us obrirà les portes definitivament al meravellós món de la poesia.

Cristina Garreta: El Punt, 2009.

* * *

Estrenada a Vic a finals del 2006, Nit de nits és una cantata que ara podem llegir i que ens agradaria poder tornar a sentir per tal de reprendre la passejada que ens proposa per les nits de les festes que conformen el cicle de Nadal en els nostres temps, és a dir, amb clara intencionalitat de posada al dia, tant en l'expressió literària com en la musical. Els autors que ens presenten aquesta obra coral són dos: la Fina Anglès, escriptora i filòloga de l'Aleixar (Baix Camp), que signa els textos, i el Josep Baucells, pedagog i compositor vigatà, que es responsabilitza de les músiques.

Les lletres tenen orígens diversos. D'una banda, hi ha contrafacta confegits a partir de cantarelles tradicionals passades pel sedàs de la fina autoria d'Anglès, que, a més, juga amb encert amb la idea de divulgar textos de caràcter local […] D'altra banda, la lletrista enfila, per exemple, l'himne final amb un text propi volgudament globalitzador que vol ser l'expressió d'un desig universal: que la pau sigui de veres. Anglès fa, doncs, una aportació reeixida a l'apropiació culta del cançoner popular tant pel que fa a temes (calendari festiu) com pel que fa a formes (corranda, entre d'altres) i assaja la creació literària ben travada amb bastides mètriques sòlides.

Biel Ferré i Xavier Inglès: Revista Musical Catalana, 2008.

* * *
 

L'artista dedica molt de temps i un esforç incommensurable a escriure un vers d'un poema, a decidir una pinzellada, a retocar una aresta en el marbre, a minúcies que un observador comú considera manies o arrels de bogeria. Sovint els lectors o els espectadors passen els ulls per davant d'aquells detalls que fan l'obra d'art sense parar-hi gaire atenció, distrets, i encara gràcies que s'hi hagin aturat un instant. La contemplació atenta, la lectura sensible, la comprensió íntima, no tenen preu, l'artista s'hi sent comprès fins a l'extrem possible, el que acaba explicant la creació, i de vegades contenen la força del que ho ha entès profundament que es transmet al que assisteix a la interpretació. Penso que aquest és el valor medul·lar d'Un passeig amb els sentits, de la natura a l'art, de Fina Anglès, un itinerari a l'Aleixar i Maspujols amb l'obra de Joaquim Mir i Marià Manent en un llibre pensat, meditat i reposat, viscut des del coneixement i la comprensió que transmet l'emoció i l'entusiasme de qui l'ha viscut. Quants camins no ens adonem del valor del que tenim al costat! Un gran pintor, un poeta que sospesava cada paraula i cada sensació, i que van coincidir en l'espai, però no en el temps, en dos pobles del Camp i els van incorporar a la seva obra, espectacularment l'un, discretament l'altre. Un llibre turístic, també? Tant de bo tots fossin així i hi poguéssim percebre el color de l'aire i la densitat del mot.

Magí Sunyer: El Punt, 2006.

* * *

Ajuntar amor i coneixement d'un tema; tractar-lo amb eficàcia informativa, literària, pragmàtica; editar-lo en un format que conté molt més del previsible en una guia convencional, són mèrits que difícilment coincideixen en una sola publicació. Però la impressió que vaig tenir quan vaig assistir a la presentació de l'obra Un passeig amb els sentits, de la natura a l'art, de Fina Anglès i Soronellas, s'ha refermat en llegir i mirar el llibre, en escoltar-lo i en fer-se'm la boca aigua quan em fa rememorar els gustos d'alguns àpats de la zona o em fa sentir el perfum de la pinassa o de la terra mullada dels voltants de Maspujols i l'Aleixar.
 

Joaquim Mallafrè: El Punt, 2006.

* * *

A l'Aleixar vaig entendre el Camp de Tarragona, els seus itineraris i una obra clau: Un passeig amb els sentits, de la natura a l'art. I aquí és on m'atrau encara més l'obra de Manent, sempre a prop de la frescor de la pinzellada artística, una manera de dir amb paraules allò que Joaquim Mir va dir amb colors. [...] El Camí de Sant Antoni, el camí d'Alforja, el pont Vell, l'ermita de Sant Blai, Maspujols. Passejava i llegia simultàniament, cosa que em produïa un manifest èxtasi sensorial. Manent és el mestre que m'ha ensenyat a mirar els núvols i la seva dansa, i els perfums de cada territori. I per a mi això és viure'l.

Daniel Giralt-Miracle: Guspires de memòria. Edicions 62, 2023.