August Bover i Font va néixer a Barcelona, l'any 1949. Els darrers anys de batxillerat començà a compondre cançons (lletra i música) que ell mateix cantava i feu diversos viatges per Eivissa i Formentera, en una època en què aquestes illes eren el lloc de pelegrinatge de la joventut contestatària internacional —com més tard es reflectirà en el seu primer llibre de poemes.

Durant els últims anys de la dictadura franquista estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, i s'hi doctorà en Filologia Romànica (Catalana) el 1984. A l'entremig, fou assistent de recerca a la Universitat de Saskatchewan (Canadà) i inicià la docència al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, d'on ara és catedràtic emèrit. També ha estat professor visitant a les universitats de Perpinyà i de Càller (Sardenya) i investigador a la Universitat de Califòrnia a Berkeley (EUA), secretari tècnic de la Comissió de Lectorats de Català a les universitats de l'estranger (1988-2002), codirector de les revistes Catalan Review (1995-2009) i Llengua & Literatura (2011-2022), i president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (1995-2012) i de la Federació Internacional d'Associacions de Catalanística (2012-2017).

Com a investigador, ha centrat les seves recerques en la literatura de l'Època Moderna —antologies de la poesia de Pere Serafí (1987 i 2005) o l'estudi i edició crítica del Desitjós o Espill de la vida religiosa (2023)—, la cultura catalana de Sardenya —Sardocatalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya (2007)–, l'obra de Josep Sebastià Pons —Pons & cia. (en premsa)— i la catalanística internacional —Manual de catalanística (1993). També és autor, entre altres obres, del Diccionari dels gentilicis catalans (1997).

Com a poeta, el seu primer llibre, En pèlag d'amor (Palma, 1999), aplega poemes escrits en un arc de quinze anys i és fruit de la reflexió sobre el paisatge i la cultura de les Balears i de les relacions de l'autor amb homes i dones d'aquestes illes. Amb L'hivern sota el Cadí (Tarragona, 2001), començà una etapa japonitzant que el dugué a utilitzar formes epigramàtiques de la poesia nipona —en aquest cas, la tanka— i és també l'inici de la col·laboració amb l'artista plàstic Salvador Alibau, que l'il·lustrà amb aiguades. Amb pròlegs de Joan Alegret i de José Corredor-Matheos, el llibre és una evocació de l'Alt Urgell i les contalles que, de petit, l'autor sentia explicar al seu avi matern, i inclou la traducció espanyola, de l'autor mateix; anglesa, de Mary Ann Newman; i japonesa, d'Izumi Kando. Mojave (Sitges, 2006) pren el nom del desert californià i, conseqüència de l'any viscut als Estats Units, s'hi reivindiquen els pobles nadius americans; escrit en haikús i també amb aiguades de Salvador Alibau, conté la traducció anglesa, de Mary Ann Newman, i francesa, de Denise Boyer. Tot tancant el cicle, un altre cop en tankes i ara amb fotografies en blanc i negre de Toni Vidal, Terres de llicorella. Imatges del Priorat (Tarragona, 2008), reflexiona sobre el Priorat dels avantpassats paterns. Vicino al mare. Antologia poetica (Càller, 2006), amb traducció a l'italià de Joan Armangué i pròleg de Neria De Giovanni, aplega una selecció dels primers poemes de l'autor. A continuació inicià una etapa que l'emparenta amb el grup francès d'experimentació literària OuLiPo. El resultat fou una trilogia, sempre il·lustrada amb dibuixos de Pere Capellà Simó: Cloc! (Tarragona, 2011), amb pròleg de Màrius Serra, representa una incursió experimental que explora les possibilitats de la llengua catalana, sovint des d'un vessant lúdic; Beabà (Tarragona, 2014), amb pròlegs de Denise Boyer i d'Eliseu Trenc, és un recull de 25 tautogrames, un per a cada lletra de l'abecedari; i Tornaveu (Tarragona, 2018), on torna la diversitat de jocs lingüístics. A Blau marí (Vilanova i la Geltrú, 2018), amb pròleg de Vinyet Panyella i epíleg d'Oriol Pi de Cabanyes, aplega poemes i proses amb el mar com a nexe d'unió. El contagi (Barcelona, 2021), amb pròleg de l'epidemiòleg Antoni Trilla i dibuixos d'Alba Gàmiz, reflecteix l'experiència col·lectiva del confinament a l'inici de la pandèmia de covid de l'any 2020. Retorna al conreu de l'haiku amb "Suomi", amb traducció finesa de Kari Jokelainen publicada a la revista Parnasso (Hèlsinki, 2021), i "Haikus de Farrera", dins la revista Reclams (Era Andòrta, 2021), amb versió bilingüe català-occità i traducció de Manèl Zabala. I s'aproxima a la poesia cal·ligramàtica amb "Amunt!", conjunt de poemes apareguts a la revista El Figarot (Vilafranca del Penedès, 2021).

Amb la soprano i violoncel·lista Eulàlia Ara, va crear el Taller de Vora Mar, que produeix espectacles poeticomusicals basats en la seva poesia, com Cloc! i altres sons.

En prosa ha publicat Dotze llunes a Saskatchewan. Impressions des de la Gran Praderia canadenca (Lleida, 2013), el dietari de l'any que va viure al Canadà, i l'anecdotari Tutti frutti (Palma, 2021), amb pròleg de Joan Miralles i Montserrat.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.