Em diuen Tano
i soc un ruquet fort i rodanxó,
de pèl color marró i orella llarga.
Alguns m'anomenen burro,
d'altres em diuen ase.

Sobre el meu llom de pèl gruixut
he traginat tota mena de càrregues:
gent gran i petita, cabassos de verdura,
feixos de llenya...

Però un dia, a la casa de pagès on vivia,
va arribar una furgoneta, i de cop i volta...
vaig deixar de ser útil!

(Fragment del llibre Em diuen Tano. Barcelona: La Galera, 2003, p. 2-4)

* * *

La meva feina ha canviat.
Cada dia ens venen a veure
persones diferents: nens i nenes d'escoles,
gent gran, famílies senceres, i,
amb els meus amics rucs
i els nois encarregats,
fem passejades per les senderes
i els camins del bosc.

I mentre passejo tinc temps per escoltar...

I escolto...
El vent que corre amb ales de seda.
Les fulles dansant els arbres.
Les formigues xerra que xerraràs.
Les granotes muntant un concert.
El rierol que llisca de puntetes entre les pedres.
Els ocells refilant de bon matí.

(Fragment del llibre Em diuen Tano. Barcelona: La Galera, 2003, p. 12-13)

* * *

DIA DE PLATJA

Tovallola de les grosses,
para-sol de molt color,
ulleres, tub i aletes...
Anem a la Cala Major!
El mar es gronxa en onades,
les roques brillen al sol,
les gavines cridaneres
aixequen totes el vol.
La sorra està molt calenta,
el cel és blau de tinter,
tots correm fins a ran d'aigua...
Jo m'hi capbusso el primer!

(Del llibre Poemes de cada dia. Barcelona: Baula, 2004, p. 8)

* * *

OBLIGACIONS

Sortint de l'escola,
després de jugar,
em poso a fer els deures
abans de sopar.
Llibreta de Llengua,
la repassaré!
i les Matemàtiques,
també les faré!
Els rius i muntanyes,
els he de saber!
Els noms dels planetes,
el llistat sencer!
Ai mare, mareta,
podem sopar ja?
Tinc la panxa buida
i el cap com un bombo
de tant estudiar!

(Del llibre Poemes de cada dia. Barcelona: Baula, 2004, p. 12)

* * *

CONSTIPAT

El meu nas està esverat,
el coll em fa pessigolles
i la tos m'ha arreplegat.
La gola, la tinc ben rasposa
com si fos un fregall vell.
El mocador a tota hora
(mel i suc de llimona)
i un drap mullat al clatell.
Quin constipat que tragino.
El cap el noto bullent!
I la mare,
que és molt sàvia,
em porta un brou ben calent.
Apa abriga't, no t'amoïnis
com tu... hi ha un pila de gent.

(Del llibre Poemes de cada dia. Barcelona: Baula, 2004, p. 40)

* * *

ESTRELLA

Minúscul
trosset de fusta:
et fiques
tan enganxat,
dins la carn
entaforat,
que només
pot estirar-te
(mare meva,
quin horror!)
unes pinces
punxegudes
que burxin
amb mal humor.

(Del llibre Poemes petits. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 17)

* * *

ÀTOMS

Només
el científic amatent,
que observa
a través de la màgia
d'un microscopi potent,
pot arribar a guaitar
els secrets que porteu dins
que tant costen d'esbrinar.

(Del llibre Poemes petits. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 29)

* * *

GRA DE SORRA

Has viatjat
rodolant.
Has lliscat
passejant.
Has ballat
i saltat
i a la vora
de la mar
(punt final)
t'hi has quedat.

(Del llibre Poemes petits. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 35)

* * *

SARGANTANA

Tan discreta,
sempre a punt.
Ara s'enfila
marge amunt.
Sense demanar permís,
pren el sol
sobre el pedrís.

(Del llibre Animalades de paper. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2011, p. 10)

* * *

TIGRE

El tigre! El tigre!
Està rondant el tancat.
Que tothom estigui alerta
si no vol ser endrapat!
Un gatàs de pell ratllada
ha posat la por al cos
a la gent de la contrada.
Quin ensurt més horrorós
tot quisqui ha tocat el dos!
en sentir entre el boscatge
el gruny tan esgarrifós
d'aquesta bèstia salvatge.

(Del llibre Animalades de paper. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2011, p. 27)