"Roma, passejar i civilitzar-se és un llibre sorprenent, sobretot perquè no és una guia purament pràctica, sinó una obra de creació, amb una clara voluntat literària, i no és gens freqüent que obres d'aquesta mena siguin escrites per dos autors alhora. No és una guia de Roma, és un llibre sobre Roma".

(Jaume Fabre: Diari de Barcelona, 5 de juliol de 1987)

* * *

"Escriure literatura de viatges en català és córrer amb un handicap gairebé impossible de superar. L'ombra de Josep Pla, una ombra encegadora. Però el món canvia i bé cal deixar-ne constància. A Xavier Febrés haver de córrer amb aquest handicap sembla que encara l'esperona i, així, després del seu Roma, passejar i civilitzar-se, escrit en col·laboració amb Rossend Domènech, torna a la seva vella passió, Itàlia, aquesta vegada amb una visió de Florència i la Toscana. Cal reconèixer que Xavier Febrés se'n surt prou bé, d'aquest seu intent impossible."

(Narcís Comadira: El País, 25 de maig de 1989)

* * *

"El mèrit de Febrés és que ha sabut organitzar un text molt llegidor a partir de materials dispersos d'índole molt diversa. Llegir la biografia de Febrés ens proporciona una imatge de Josep Pla sencera: la de l'homenot contradictori i fascinant que va ser".

(Francesc Parcerisas: El País, 20 de setembre de 1990)
 

* * *

"El lector se sent reconfortat davant treballs com La tramuntana, en què Dacosta i Febrés centren les energies en un aspecte concret, com és el vent tramuntanal, del qual espigolen tot el que se sap, s¡inventa i se suposa, amb l'aplicació i la modèstia de dos arxivers benedictins".

(Vicençs Pagès: El Punt, 7 de novembre de 1995)

* * *

"Xavier Febrés és un dels periodistes actuals que escriuen més bé i que coneixen el país, i els seus personatges, amb precisió. A L'Empordà com un món. Febrés ha escrit amb voluntat d'estil, amb amenitat i amb rigor, que és com s'escriuen les cròniques. L'Empordà, sí, com un món. Com un món per on Xavier Febrés passeja amb la tranquil·la curiositat de qui se sent a casa".

(Agustí Pons: Avui, 8 de setembre de 1998)

* * *

"A l'interessantíssim llibre de Xavier Febrés Cigars, la cultura del fum ho trobaran tot sobre els havans: història i anècdotes, marques i produccions, formes i vitolas. I, sobretot, la passió d'un autèntic fumador de cigars. És a dir, d'un artista".

(Narcís Comadira: El País, 21 de gener de 1999)

* * *

"Febrés proposa un llibre molt amè, divertit i ben documentat que, malgrat tot, m'ha provocat una nosa permanent. L'autor oscil·la entre un odi del jacobinisme i una francofília exasperant".

(Joan Daniel Bezsonoff: El País, 22 de juny de 2006)
 

* * *

"Per la majoria dels mortals els dies tenen vint-i-quatre hores. En el cas de Xavier Febrés, però, es produeix un fenomen científicament inexplicable, ja que a les seves mans el temps sembla fet del mateix material dúctil i mal·leable amb què està construí el policia dolent de Terminator 2. En efecte, amb les mateixes hores de què disposen els altres ciutadans, Febrés n només treballa i escriu, sinó que encara li queda temps per viatjar –i encara més meritori– consagrar-se al dolce far niente. L'últim llibre seu que m'ha arribat a les mans és Viatge a les illes de Catalunya".

(Vicenç Pagès: Presència, 26 de setembre de 2008)