Berta Jardí Soler (Barcelona, 11 de setembre de 1956) és una novel·lista i escriptora de relats curts.

Estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i es dedica al periodisme i a la gestió cultural. Destaquen les seves tasques a Joventuts Musicals de Barcelona, Mozartiana i la Fundació La Caixa. El 2014 redueix la faceta de gestora cultural per dedicar-se a l’escriptura. Ha col·laborat com a periodista cultural en diversos mitjans, com ara El Periódico de Catalunya, El Temps, El Món i El 3 de vuit.

El seu darrer llibre és Les models de la Belle Èpoque (Univers, 2026), un retrat d’Isabel Llorach i d’Emilie Flöge, dues dones unides per la història del art que van viure sense complexos i trencant els esquemes de les convencions socials del seu temps. També ha escrit La bibliotecària del front (Univers, 2023), una narració inspirada en la figura de  la bibliotecària Aurora Díaz-Plaja, que durant la Guerra Civil va viatjar en el bibliobús de la Generalitat de Catalunya portant llibres als combatents de la rereguarda i als soldats que es recuperaven de les ferides dels combats en els hospitals. Saber estar (Univers, 2021) narra un dia en la vida d’una burgesa de l’Eixample barcelonès amb la mirada íntima i sorpresa d’una dona de començaments del segle XXI. És també una revisió de la identitat femenina forjada a l’ombra del seu marit, la figura masculina d’autoritat. L’home del barret (Univers, 2019) és una novel·la inspirada en el retrat d’Heribert Casany, germà de l’àvia de l’autora, que va ser pintat pel seu amic Joan Miró. Un concert memorable (Columna, 2014) i La portentosa vida del sastre Bariloche (Columna, 2011) són dues narracions en clau d’humor. Carnaval (La Magrana, 1987) va ser el seu primer recull de contes.

Berta Jardí és sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Pàgina elaborada per Sara Serrano per a l'AELC.
Documentació i fotografia: arxiu de l'autora.