A la cisterna
hi baixàvem calç viva
dins una bossa.
Aquell dia semblava
l'aigua llet de mentida.

*

Amic fidelíssim,
el llapis m'acompanya.
Dies amb punta
i dies sense. Sempre
d'acord amb el meu ànim.

*

Ja som dissabte.
Demà, diumenge, volen
treure la barca
i anar fins a Cabrera.
Ja no n'hi ha, de llagostes.

(Dins de Poemes, 1982-83, 1984)

* * *

PANORAMA

Des d'aquesta finestra
es veu un panorama molt desconsolador:
cinc parells de mitjons,
tres mitges de nylon,
dues camises blaves,
uns pantalons "vaqueros",
dos calçotets sargits,
i faldes i llençols,
mocadors, tovallons
i més roba i més roba.

No cal dir que és dilluns.
Per peresa no ho deia.

*

L'HOME DEL TEMPS

Jo sé quin temps farà
avui, demà
i passat demà,
en el pla
i a les muntanes grans.
"Plourà
i estarà emboirat
fins que el sol sortirà."

Allò que no puc endevinar
és quina humanitat tendrà
la cel·la del fossar
quan m'hi deixaran.

*

ELS CORBS

Passen els corbs. És l'horabaixa
de tot. Els corbs, la cridòria
dels corbs que passen fa alçar
el cap —és bo— a tots: petits
i grans. Mirem el cel, les taques
dels animals. Ens escarrufa
el trist renou que fan les ales
de carbonissa que s'escola
sac foradat avall. I quina buidor d'ocells! Els corbs retornen,
el gavatx ple, a llurs nius alts.

Passen els corbs. Els ulls malmiren
l'embetumada voladissa.
És endebades majestuosa,
com aquell mort al qui vesteixen
amb la diària roba seva
i ja no pot més aixecar-se
ni dir "Adéu", anar al tall
o convidar l'amic a beure.

(Dins de Plaça de la boira. Vida i obra poètica de Rafel Jaume, 1993)