Miquel Pairolí (Quart, Gironès, 1954 - 2011). Escriptor i periodista.

Estudia Filologia Hispànica —secció catalana— i, l'any 1976, inicia la trajectòria com a periodista amb la redacció d'articles de crítica literària al suplement cultural Presència. A partir del 1978 col·labora al diari Avui i, des del 1979, al Punt Diari. L'any 1987 comença a treballar a la redacció d'aquest mateix diari i, entre 1990 i 1994, treballa al Diari de Barcelona com a cap de redacció i com a responsable d'opinió. Des d'aleshores compagina les col·laboracions com a articulista al diari El Punt amb la dedicació plena a l'escriptura.

Miquel Pairolí és autor d'una extensa i important obra que inclou la novel·la, l'assaig i la crítica literària, els dietaris, els reculls d'articles, els llibres de viatges o el teatre. Amb l'obra El retrat de Voltaire (1997) guanya el premi Joan Santamaria de teatre. Com a novel·lista publica els títols El camp de l'Ombra (1990), El convit (1998), El manuscrit de Virgili (2004) i Cera (2008, premi de Novel·la Setè Cel de Salt del 2009). La seva aportació com a cronista és especialment rellevant i, d'aquesta manera, és autor dels dietaris Paisatge amb flames (1990), L'enigma (1999) i Octubre (2010), títol amb el qual obté el premi Crítica Serra d'Or de memòries de l'any 2011. És coautor de la sèrie de Televisió de Catalunya Carles, el príncep de Viana (2001) i escriu, per encàrrec de la Fundació Catalana de la Recerca, les biografies de Joan Oró (1996), Antoni M. Badia i Margarit (1997) i Oriol de Bolòs (2001). També és autor dels assaigs El príncep i el felí. Una lectura de El guepard, La geografia íntima de Josep Pla (1996) i Exploracions: notes i converses de literatura (2006) i del recull d'articles L'enrenou dels anys 80 (1987). Tradueix obres de Georges Hyvernaud, Fausto Manara, Silvana Gandolfi i Massimo Carlotto.

Va ser soci de l'AELC.

Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Fotografia: © ClickArtFoto.