Què és l'AELC?

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, és l'entitat professional que aplega els escriptors i escriptores en llengua catalana. Fundada l'any 1977, la major part de la seva actuació es desplega en els distints territoris dels Països Catalans, fet fonamental que reflecteix la seva organització i la composició de la junta directiva.

Els escriptors en llengua catalana no havien aconseguit mai, durant la dictadura del general Franco, agrupar-se en una organització professional legalment constituïda que vetllés pels seus drets i pels seus interessos professionals i que difongués la literatura en català en el propi territori i més enllà d'ell. Totes les temptatives en aquest sentit van ser prohibides pel govern franquista en el seu intent d'eliminar la llengua i la cultura catalanes.

Els escriptors en llengua catalana havien participat en tots els moviments reivindicatius del nostre país, sense tenir el nivell de coordinació necessari que els permetés poder crear un associació professional com la que va existir en el període de la Generalitat de Catalunya, durant la República espanyola de l'any 1931 al 1938. La primera organització del sector que va néixer durant el franquisme va ser el Centre Català de PEN Club, que va funcionar a l'exili des de l'any 1938 i que es va reorganitzar a l'interior a partir de 1973. Les dificultats administratives del moment el va obligar a portar una vida clandestina i no va poder actuar públicament fins a la mort de Franco.

Quan es va convocar el Congrés de Cultura Catalana (1975), reflexió col·lectiva de tota la societat civil sobre l'estat de la nostra cultura i el futur que es presentava amb l'inici del procés de democratització de l'Estat i dels processos autònoms, els escriptors en llengua catalana van participar en aquest congrés a través de l'àmbit de 'Producció Literària'. En les conclusions d'aquest àmbit del Congrés, els escriptors van proposar la creació d'una associació d'escriptors en llengua catalana que fos alhora un organisme de defensa professional (sindical) i de promoció cultural que es convertís en l'organisme unitari dels escriptors en llengua catalana a través del qual s'havia d'establir el diàleg amb les futures autoritats autonòmiques del nostre país.





El naixement de l'Associació es produeix, doncs, el dia 31 d'octubre de 1977 amb la participació de més d'un centenar d'escriptors procedents d'arreu dels Països Catalans, i amb les adhesions escrites d'un altre centenar que no havia pogut assistir a l'acte. Durant els anys 1977-1988, l'AELC desenvolupa les funcions representatives de la vitalitat literària dels Països Catalans amb la voluntat d'articular un programa que fos un element de diàleg i de relació amb els nous poders polítics que s'estaven constituint en el període que s'ha anomenat transició democràtica espanyola.

Un dels primers objectius de la nova Associació és recuperar la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que havia estat activa durant els anys trenta fins al final de la guerra civil espanyola. En aquest sentit l'AELC propugna la creació d'una infraestructura que recollís les aspiracions dels seus associats i defensés els seus interessos. L'any 1988 un decret del govern autònom de la Generalitat de Catalunya reinstaura finalment la ILC.

L'AELC té representació permanent a la Institució de les Lletres Catalanes, el Centro Español de Derechos Reprográficos, la Federació d'Associacions d'Escriptors Galeusca, el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, el Ple del Consell de la Cultura de Barcelona, el Consell Social de la Llengua Catalana del Govern Balear, la Fundació pel Llibre i la Lectura, el Consell de les Arts del Consell Insular d'Eivissa. És membre de les associacions internacionals d'autors com el Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires, Culture Action Europe, European Writers' Council i International Authors Forum.