Jordi Pàmias rep el XVII Premi Jaume Fuster

Els escriptors en llengua catalana han reconegut amb els seus vots la qualitat de l'obra i la dilatada trajectòria del poeta de ponent.

L'excel·lència de la seva obra i la constància l'han convertit en una de les veus més representatives de la poesia catalana i en un referent per a les noves generacions de poetes.

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana li ha lliurat el premi aquest dilluns, en un acte obert a tothom a l'Ateneu Barcelonès, en què han intervingut Maria Antònia Massanet en representació de la Junta Directiva de l'AELC i Carles Duarte, que n'ha fet una glossa. Els poetes Miquel Desclot, Nú Miret, Miquel-Lluís Muntané, Víctor Obiols i Susanna Rafart han recitat una selecció de poemes del guardonat i han explicat la seva relació amb el poeta.

29 de maig de 2017

Jordi Pàmias (Guissona, 1938) és autor d'una obra construïda amb constància, plasmada majoritàriament en poesia però també, fruit de la seva recerca contínua, en assaig, teatre i narrativa.

Des que el 1969 va guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit amb La meva casa, Pàmias ha publicat una vintena de poemaris, entre els quals Fantasia per a ús de la gent sàvia (1974), premi Màrius Torres, Flauta del sol (1979), premi Carles Riba, Àmfora negra (1985), premi Vicent Andrés Estellés, Entre el record i el somni (1992), premi Ciutat de Palma, Narcís i l'altre (2001), premis Miquel de Palol de Girona i Cavall Verd, Terra cansada (2004), premis de la Crítica Catalana i Crítica Serra d'Or, La veu de l'àngel (2009) i Al cor del món (2013), entre altres. L'editorial Pagès n'ha publicat l'Obra poètica completa (2004-2016) en sis volums i més de 1.100 pàgines.


Jordi Pàmias, a la Sala Sagarra de l'Ateneu Barcelonès. © Carme Esteve / AELC.

L'acte ha començat amb una sala expectant, i plena de familiars, escriptors i amics del premiat. Maria Antònia Massanet, poeta i secretària de la Junta Directiva de l'AELC, ha donat la benvinguda dient que estava molt contenta que Pàmias hagi sortit guanyador perquè «a vegades no fem prou cas dels nostres autors consagrats, i aquest premi fa una mica de justícia a la importància de la seva obra».

Després de visualitzar un fragment del documental Veus Literàries, dedicat a l'autor, Carles Duarte ha glossat la trajectòria del poeta premiat, de quin n'ha destacat «l'honestedat com a premissa i fonament de la seva poesia» i «l'esperit d'exigència» que l'ha dut a revisar la seva poesia i a ordenar-la en sis volums per a la publicació de la seva Obra poètica completa a l'editorial Pagès. Carles Duarte ha destacat que Jordi Pàmias és un dels grans poetes catalans d'avui, però «ens cal conèixer-lo millor, llegir-lo més» perquè «la seva discreció personal, la severitat aparent de professor i la seva humilitat» han jugat en contra de la projecció de la seva obra. Pàmias, ha dit Duarte, «és un mestre en l'art arriscat, proper a la pintura, de fer viure el paisatge a través de l'escriptura», i el ritme i «la musicalitat dels seus versos» són un aspecte essencial que sempre ha tingut en compte. Jordi Pàmias, ha dit Duarte, «té una mirada propera i amiga, una veu alhora sublim i tel·lúrica, que transcendeix el temps i que tanmateix es capbussa dolorosament, compromesament d'una manera honesta i cívica en la contemporaneïtat». «Avui ens reunim convocats per l'obra magistral de Jordi Pàmias, que celebrem en la seva complexitat i en la seva magnitud, i constatem amb joia com continua eixamplant-se i arribant a nous lectors, que hi descobriran una de les construccions més sòlides i convincents de la poesia catalana dels darrers cent anys», ha conclòs Carles Duarte.


Maria Antònia Massanet, Jordi Pàmias i Carles Duarte. © Carme Esteve / AELC.

Un Jordi Pàmias emocionat ha pres la paraula per dir que el Premi Jaume Fuster li dona una profunda alegria pel fet que l'han votat els companys, no només poetes, sinó els escriptors en general. Pàmias ha tingut paraules de record pels escriptors de les terres de ponent que han estat guardonats amb aquest premi en edicions anteriors (Maria Barbal, Josep Vallverdú, Joan Margarit i Carles Hac Mor), i ha donat les gràcies a la junta directiva de l'AELC. Ha explicat que, a través de l'Associació, als anys vuitanta va conèixer personalment «grans persones i  grans poetes com Josep Maria Llompart, Miquel Àngel Riera i Joan Barceló i Cullerés, una gran promesa de la literatura catalana que ens va deixar massa aviat». Pàmias ha explicat, també, que li fa especial il·lusió rebre aquest premi a la Sala Sagarra de l'Ateneu Barcelonès perquè  a les tertúlies de l'Ateneu, en la seva època d'estudiant, va conèixer Josep Maria de Sagarra i li va causar una gran impressió.

Després d'entregar-li un diploma i una ploma estilogràfica commemorativa, Maria Antònia Massanet ha donat peu a la lectura de poemes, en la qual han participat Miquel Desclot, Víctor Obiols, Susanna Rafart, Miquel-Lluís Muntané i Nú Miret, els quals han recitat una selecció de poemes i han explicat la seva relació amb el guardonat.


Per a Pàmias, el premi arriba en un moment de la seva trajectòria «ja en la segona dècada del segle XXI, que suposa la consolidació d'una maduresa serena i fecunda, aconseguida amb esforç i constància.»

«Per a mi, és un premi molt valuós, ja que és atorgat pels companys de lletres, gent que, com jo, estima la literatura catalana, en tots els seus gèneres. I no podem oblidar un propòsit col·lectiu: lluitar pel bé de la cultura catalana –sobretot, en l'àmbit de la llengua.»

L'AELC editarà, amb motiu del premi, un volum de la col·lecció «Retrats», dedicat a Jordi Pàmias.

Els escriptors distingits en les edicions anteriors han estat Jesús Moncada, Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan-Francesc Mira, Montserrat Abelló, Maria Barbal, Màrius Sampere, Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Isabel-Clara Simó, Jaume Pérez Montaner, Joan Margarit, i el darrer, Carles Hac Mor.


«I allò que, de fa molts anys, m'impressiona en la poesia de Jordi Pàmias és, precisament, la capacitat, genuïna i admirable, de fer poesia amb l'essencial dels mots poètics en català.» (Pere Gimferrer)

 

«Jordi Pàmias és un autor capdavanter amb una llarga trajectòria a l'esquena i un quefer poètic que sempre és garantia de qualitat, recerca i honestedat.» (Lluís Calvo)

 

El que realment és significatiu «és l'admirable "voluntat d'art" del poeta Pàmias, que d'una manera artesanal i honesta ha anat bastint un corpus literari que fins i tot en l'obra esparsa queda reflectida (l'esmentada voluntat) en tots els seus caires i bondats.» (Víctor Obiols)


LA NOTÍCIA A LA PREMSA

Ara, Jordi Nopca: "Premi Jaume Fuster per als versos íntims de Jordi Pàmias".
Cultura 21: "L'AELC distingeix Jordi Pàmias amb el premi Jaume Fuster".
El Confidencial
: "El poeta leridano Jordi Pàmias gana el XVII Premio Jaume Fuster".
El Periódico
: "El poeta leridano Jordi Pàmias, XVII Premi Jaume Fuster".
El Punt Avui"El poeta lleidatà Jordi Pàmias guanya el XVII Premi Jaume Fuster".
El Punt Avui, Lluís Llort: "Jordi Pàmias, al tercer intent".
EuropaPress
: "El poeta lleidatà Jordi Pàmias, XVII Premi Jaume Fuster".
La Vanguardia
: "El poeta leridano Jordi Pàmias, XVII Premi Jaume Fuster".
L'Illa dels Llibres
: "El poeta lleidatà Jordi Pàmias guardonat amb el Premi Jaume Fuster 2017".
Lliure i Millor: "Els escriptors en llengua catalana atorguen a Jordi Pàmias el XVII Premi Jaume Fuster".
Nació Digital
: "El poeta Jordi Pàmias rep el XVII Premi Jaume Fuster".
Paeria de Lleida: "L’alcalde Àngel Ros felicita el poeta lleidatà Jordi Pàmias, guardonat amb el XVII Premi Jaume Fuster".
Segre
: "El poeta Jordi Pàmias rep avui el Jaume Fuster per la qualitat de la seua obra".
Segre, Josep Grau: "És un honor guanyar un premi que concedeixen els escriptors".
SE7Accents
: "El poeta Jordi Pàmias rep el XVII Premi Jaume Fuster".
TerraVeu, La Veu del País Valencià
: "El poeta lleidatà Jordi Pàmias rep el XVII Premi Jaume Fuster".
Tot Lleida
: "El poeta lleidatà Jordi Pàmias, guardonat amb el XVII Premi Jaume Fuster".
Tv3, TN Vespre, min. (26:34).
Vilaweb: "El poeta Jordi Pàmias guanya el premi Jaume Fuster".
 

BIOGRAFIA
Més dades al seu web a l'AELC.

Jordi Pàmias i Grau va néixer a Guissona (la Segarra) el 12 de febrer de 1938. El seu pare fou pastisser. I el noi –fill únic– va continuar residint a la vila natal fins al 1959, quan es trasllada a Barcelona per cursar Filologia Romànica (havia començat Filosofia i Lletres com a alumne lliure).
 
A les ordres d'un oncle seu, que era mestre nacional –i excel·lent pedagog–, estudia el Batxillerat, sense moure's del poble. S'examinava a l'institut de Lleida. En aquells anys neix la seva vocació literària. Alterna la poesia amb audicions musicals, en un ambient de quietud i d'isolament cultural, propi de la dècada dels cinquanta. L'any 1954, conscient de la marginació en què vivia la nostra llengua, decideix escriure sempre en català. La influència de Maragall, de Carner i d'altres poetes és ben visible, en aquesta època.
 
Entre els anys 1959 i 1962, estudia Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona. Té la sort de comptar amb professors eminents: Antoni Badia i Margarit, Martí de Riquer, José Manuel Blecua, Francesc Marsà, etc. Més endavant (cursos 1963-64 i 1964-65), és becari a l'institut Milà i Fontanals, de Barcelona, sota la direcció del professor José García López.
 
Fa classes a Guissona i a Bellpuig. I l'any 1968, en unes oposicions, obté la plaça de professor agregat de Llengua i Literatura Espanyola –catedràtic, a partir de 1993. Durant trenta anys (1969-1999), exerceix com a professor d'aquesta assignatura a l'institut masculí, de Lleida, que, l'any 1978, per iniciativa del mateix Jordi Pàmias, és batejat amb el nom de Màrius Torres.
 
L'any 1979 és membre del Tribunal d'Oposicions que, per primera vegada, cobrirà les places assignades als professors de Llengua Catalana, en l'institut de Batxillerat. Presideix el Tribunal Aina Moll, i els membres restants són Jaume Cabré, Joaquim Mallafrè i Antoni Seva.

Coincidint amb la data d'incorporació a l'institut de Lleida (1969), guanya el premi Joan Salvat-Papasseit amb l'obra titulada La meva casa (1972), que el donarà a conèixer com a poeta.

A partir d'aquest volum Jordi Pàmias ha anat bastint una obra poètica que s'ha singularitzat per la recerca d'un estil propi que es caracteritza per la bellesa expressiva fruit d'un coneixement profund del llenguatge, per la gran varietat de fórmules expressives i pel valor musical de la seva poesia. La qualitat i la constància de la seva obra l'han convertit en una de les veus més representatives de la poesia catalana i en un referent per a les noves generacions de poetes.

Ha publicat els reculls Fantasia per a ús de la gent sàvia (Proa, 1974), premi Màrius Torres, Flauta del sol (Proa, 1979), Premi Carles Riba, Cançons de la nit benigna (Aj. de Manacor, 1980), Àmfora negra (3i4, 1985), premi Vicent Andrés Estellés, La nit en el record (Llibres del Mall, 1986), El camí de Ponent (Edicions 62, 1990), L'alegria velada (Columna, 1992), Entre el record i el somni (Columna, 1992), premi Ciutat de Palma, La plana verda (Pagès, 1994), Fuga del mil·leni (Proa, 2000), Narcís i l'altre (Empúries, 2001), premis Miquel de Palol de Girona i Cavall Verd Josep M. Llompart, Terra cansada (Perifèric, 2004), premis de la Crítica Catalana i Crítica Serra d'Or, La veu de l'àngel (Proa, 2009), Incerta vida (Alfazeta, 2011) i Al cor del món (Edicions 62, 2013). Ha guanyat els Jocs Florals de Barcelona en dues ocasions (1984 i 1988) i el 1999 és reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria.

Paral·lelament, l'editorial Pagès de Lleida reemprèn l'any 2004 la publicació de la seva Obra poètica  completa, que havia iniciat la desapareguda Llibres del Mall. Així doncs, entre 2004 i 2016 apareixen 6 volums: Lluna d'estiu (2004), La nit en el record (2006), El do de la paraula (2010), La casa dels avis (2011), Terra, mite, àngel (2014) i Ronda dels dies. Cent vint poemes esparsos (2016).

També ha conreat, fruit de la seva recerca contínua i de la seva curiositat literària, altres gèneres, com ara el teatre: Camí de mort (1979; 2005), l'assaig: Quadern de tres estius (1986), Joan Barceló. Obra i retrat (1990) i Joaquim Ruyra i els caputxins (2015, amb Jordi Cervera) o el dietari: Des de la foscor. Un dietari dels anys 60 (2007).

Des de 2013 és soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Comentaris

Un premi molt ben atorgat i

Un premi molt ben atorgat i merescut! Jordi, la meua enhorabona!

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.